‘Black Mirror'

Quan va tren­car el mirall per pri­mer cop amb un epi­sodi pro­vo­ca­tiu de trama zoofílica ja fa cinc anys s'intuïa de Black Mir­ror una excel·lència que només podia anar a més. I és el que ha pas­sat en aquesta ter­cera tem­po­rada rea­lit­zada amb Net­flix. Perquè els con­tes fas­ci­nants de Char­lie Bro­oker, històries d'un futur molt pre­sent, lleu­ge­ra­ment distòpic i amb l'ús que fem de les noves tec­no­lo­gies com a eix nar­ra­tiu, amb volun­tat més de reflexió que de des­a­fi­a­ment, s'han fet impres­cin­di­bles. També pel for­mat que han recu­pe­rat: reco­llits en el segell d'anto­lo­gia –epi­so­dis con­clo­ents i inde­pen­dents– a l'estil de sèries refe­ren­ci­als com La dimensió des­co­ne­guda. Aug­men­tar el nom­bre d'epi­so­dis per tem­po­rada –s'ha pas­sat de tres a sis– l'ha fet créixer també com a marca. Tot i tenir un deno­mi­na­dor comú –Black Mir­ror rasca la superfície de les apli­ca­ci­ons tec­nològiques– cada epi­sodi també es per­met auto­ho­me­nat­ges, actu­a­lit­za­ci­ons de dife­rents gèneres. Així, l'estètica pas­tel, el món idíl·lic del pri­mer epi­sodi, pot apa­ren­tar que la sèrie dul­ci­fi­qui la cru­esa però no fa més que fer el cop, la plan­to­fada, més dura. S'explica una faula sobre la pressió per acon­se­guir vots i popu­la­ri­tat i com con­di­ci­ona la nos­tra acció diària i ens con­ver­teix en tite­lles a mercè dels altres. L'exer­cici d'hipo­cre­sia té el seu embol­call en forma de comèdia romàntica, d'aque­lles on el dia del casa­ment esclata tot. Les pica­des d'ullet con­ti­nuen amb San Juni­pero que, per no des­fer l'encan­teri, és un viatge en el temps, una road movie com Thelma i Louise amb evo­ca­ci­ons dels anys vui­tanta a l'estil Stran­ger things. O el segon epi­sodi, un conte de ter­ror britànic, molt Poe, pas­sat pel sedàs de juga­dor de vide­o­joc. Per aca­bar amb un epi­sodi que comença com una inves­ti­gació poli­cial clàssica i es con­ver­teix en un Expe­di­ente X tec­nològic, com la pri­mera pel·li de Mul­der i Scully amb les abe­lles; perill o sal­va­guarda de la huma­ni­tat.