El laberint espanyol

Una set­mana després de demos­trar que la inde­pendència és un camí via­ble (si la majo­ria el vol), Sense ficció de TV3 va eme­tre un altre docu­men­tal sobre el difícil (impos­si­ble?) encaix de Cata­lu­nya a Espa­nya. El labe­rint, fir­mat per Jordi Mer­ca­der, excap de comu­ni­cació del pre­si­dent Mara­gall, és un docu­men­tal clàssic de repàs històric amb el con­trast d'opi­ni­ons de pri­mer ordre com a eix cen­tral, molt dife­rent de l'Adéu, Espa­nya?. Es pren la idea antiga (1943) de Gerald Bre­nan d'Espa­nya com un labe­rint en què no es troba la sor­tida per trac­tar la història recent: com es va cons­truir l'Estat de les Auto­no­mies, com l'espe­rit ini­cial es va per­dre pel referèndum andalús, el poc que s'ha avançat, i si el model ara ja és caduc. L'aposta prin­ci­pal dels tes­ti­mo­nis és encara bus­car un nou encaix, sobre­tot el fede­ra­lisme, tot i que molts adme­ten que això supo­sa­ria de nou l'igua­lació de drets entre totes les regi­ons. El bàndol immo­bi­lista, hi té com a repre­sen­tants Aznar i sobre­tot el soci­a­lista Leguina, molt bel·lige­rant. A banda de Culla i Pujol, un punt pragmàtics, el que té més clar que cal tren­car no és d'aquí; com sem­pre és Arza­llus. Un docu­men­tal plu­ral i expo­si­tiu; perquè cadascú en tre­gui les seves con­clu­si­ons.