La lletjor festiva

Ave­ga­des parlo del mal gust fes­tiu, d'aque­lla llet­jor en apa­rença intrans­cen­dent que quan menys t'ho espe­res, quan sem­bla que no te n'ado­nis, s'escola pels labe­rints de la per­cepció i ja la tens ficada dins. He detec­tat que no se m'acaba d'enten­dre quan en parlo, que hi ha qui s'ho agafa com una mos­tra d'eli­tisme, d'alti­vesa mal dis­si­mu­lada, de supe­ri­o­ri­tat moral. I no és això, en abso­lut. És més aviat una qüestió de sen­tit comú, de fee­lings diver­sos, de pell dura o fina. Com es detecta? No és com­pli­cat. Només cal enge­gar la tele, que­dar-se una estona davant, fer zàping no com­pul­si­va­ment, estar una mica atent i afi­nar un pèl, només una mica, l'espe­rit crític.

Per exem­ple, ahir en un infor­ma­tiu del mig­dia par­la­ven de les difi­cul­tats en què es tro­ben els bancs d'ali­ments. Van fer un pri­mer pla d'una de les senyo­res res­pon­sa­bles i vam detec­tar una den­ta­dura espan­tosa: peces mun­ta­des les unes sobre les altres, notòries sepa­ra­ci­ons entre les inci­si­ves i no exces­siva higi­ene. Això, això és. A això em refe­reixo quan parlo de mal gust, de llet­jor en apa­rença intrans­cen­dent. ¿Li cos­tava molt al càmera no fer aquest pri­mer pla? ¿Era molt com­pli­cat fixar-se que el detall gene­rava repugnància? I encara més: a l'hora de mun­tar el vídeo ¿es podia dis­si­mu­lar una mica, de forma i manera que no ofengués la vista?

P.S: És com quan la càmera ens ense­nya la pell esti­rada de Car­men Lomana o els grans faci­als d'un con­cur­sant de Muje­res y hom­bres y vice­versa. No ho tro­ben objec­ti­va­ment lleig? Se m'entén? No deliro, oi?