La millor? La Campos

Sem­pre he sigut fan de María Teresa Cam­pos. M'encan­tava el seu magazín mati­nal de Tele-5 –inten­tava no per­dre'm cap dia la seva tertúlia política– i, després, sem­pre que hi enso­pego en un pro­grama o un altre, tinc tendència a que­dar-me atent a escol­tar què diu. Mal­grat que la senyora no és un pro­digi d'elegància ni mane­res refi­na­des, la toca molt millor del que podria sem­blar. La majo­ria dels rao­na­ments que fa con­te­nen un pinyol de luci­desa i quan ha de ser punyent ho és sense con­tem­pla­ci­ons.

Efec­ti­va­ment, tot ple­gat es va con­fir­mar durant España pre­gunta, Belén con­testa, l'absurda vari­ació de Tengo una pre­gunta para usted que es van inven­tar dime­cres al ves­pre per a esprémer encara més la mame­lla de l'Este­ban. Algu­nes de les pre­gun­tes que es van fer tenien la seva conya: la dro­go­ad­dicció, el nas defor­mat, les banyes del seu marit, la venda d'exclu­si­ves i mun­tat­ges... I d'altres vore­ja­ven el retard men­tal: el millor amant de la seva vida, les seves fan­ta­sies sexu­als... Però el que més em va interes­sar no va ser la seva pro­ta­go­nista sinó la rebel·lia de la Cam­pos, que també era al plató per fer-li pre­gun­tes. El millor moment va ser quan es va quei­xar dels con­ti­nu­ats aplau­di­ments del públic a cada res­posta de Belén, per patètica que fos, en con­trast amb els retrets del res­pec­ta­ble quan ella feia una pre­gunta incòmoda. I a qui va asse­nya­lar el seu dit acu­sa­dor? Doncs al regi­dor, la per­sona que esti­mula el públic perquè ho aplau­deixi tot sense cap mena de cri­teri. Sen­sa­ci­o­nal, Cam­pos. La millor, sens dubte.