La píndola d'‘Els matins'

Últi­ma­ment estic cul­ti­vant una nova passió de tele­ad­dicte siba­rita: des­co­brir els pla­ers con­crets dels pro­gra­mes que freqüento sovint. El cas més clar que els puc expli­car és d'Els matins. Cada dia, quan l'entre­vista del dia s'està aca­bant, Josep Cuní dóna la paraula a un dels seus col·labo­ra­dors perquè ana­litzi i comenti les res­pos­tes de l'entre­vis­tat. És una secció deli­ci­osa. Són un parell de minuts de con­cen­tració expres­siva, de resum analític, d'essències con­cen­tra­des. Durant la cam­pa­nya elec­to­ral va ser Rafael Nadal l'encar­re­gat dels comen­ta­ris i va ser lla­vors que em vaig engan­xar a la secció. Cada dia se n'encar­rega algú dife­rent i tots hi apor­ten el seu estil. N'hi ha de diver­sos. Joan Tapia no acos­tuma a lle­gir les notes que ha pres, sinó que estruc­tura les idees in situ, en el moment que les està pro­nun­ci­ant. I li surt molt bé. Joan B. Culla pre­fe­reix por­tar pre­pa­rat un per­fil biogràfic del per­so­natge en qüestió i incor­po­rar detalls relle­vants de la con­versa que s'acaba d'esde­ve­nir. Juanjo López Bur­niol i Rafael de Ribot fan un híbrid i també acos­tu­men a cla­var-la bas­tant. Són píndo­les de pen­sa­ment que al seu torn apor­ten pen­sa­ment. És un gènere periodístic que per­met màniga ampla, afany inter­pre­ta­tiu, fins i tot espai per a la iro­nia i el doble sen­tit. És d'aque­lles deci­si­ons que injec­ten volada al pro­grama, que con­tri­bu­ei­xen al seu valor afe­git. No és estrany detec­tar aquest tipus de peces als dia­ris, però a les teles tot­hom va més per feina i no es volen dete­nir en exces­sius invents. Cele­brem, doncs, l'existència d'aquesta perla dis­creta.