‘Gran reserva' de gran intensitat

Gran reserva sem­pre ha estat una sèrie d'una certa qua­li­tat, però ulti­ma­ment s'està superant. La pro­ducció de Bambú per a TVE està enca­de­nant des de fa unes set­ma­nes uns capítols de pri­mer nivell, de gran inten­si­tat, ritme, intriga, i encara en que­den tres pel desen­llaç de la tem­po­rada, que veient els pre­ce­dents pot ser apoteòsic.

El capítol d'aquest dijous et feia estar tota l'estona en tensió. Sem­blava, de fet, un capítol de final de tem­po­rada, en què pas­sava de tot, amb girs ines­pe­rats cons­tants i esce­nes de gran impacte. Memo­ra­ble Sara, gèlida, dei­xant morir Vicente i també el seu encre­ua­ment de mira­des amb Gus­tavo. Totes les esce­nes d'Emi­lio Gutiérrez Caba solen ser impe­ca­bles, però els seus duels amb Sara ens estan dei­xant els millors moments de la tem­po­rada. Amb el permís, és clar, de la recent arri­bada: Rosalía es per­fila com un gran gran per­so­natge. També mereix una menció espe­cial Manu. Yon González ha fet un gir radi­cal de regis­tre després d'El inter­nado i inter­preta a la per­fecció el per­so­natge més inqui­e­tant ara mateix.

Gran reserva és sobre­tot una sèrie amb grans dolents. Fins i tot els per­so­nat­ges bons se'ls impulsa a caure en algun moment al cos­tat obs­cur. Els Reverte tenen cada cop menys pes i els Cortázar ho omplen tot, amb les seves enre­ves­sa­des maqui­na­ci­ons. Tot i aquests mil girs, el més des­ta­ca­ble és la coherència dels guions. La història està molt ben cons­truïda i tra­vada. Com a telesèrie d'intri­gues fami­li­ars, per un cop en una sèrie espa­nyola, no té res a enve­jar als EUA.