Comunicació

InfoTV presentarà a Dénia i Gandia el documental sobre els valencians a Nova York

Uns 15.000 valencians van emigrar als Estats Units i el Canadà ara fa cent anys

Dos docu­men­tals d'InfoTV donen llum sobre un feno­men de gran impacte a la Marina, la Safor i altres comar­ques valen­ci­a­nes. Uns 15.000 valen­ci­ans van emi­grar entre 1906 i 1920 al Canadà i els Estats Units, fugint de la misèria i dels abu­sos dels senyo­rets i per bus­car allà el pa i el futur que ací no tenien. Aquesta és una de mol­tes con­clu­si­ons a què ha arri­bat la inves­ti­gació exhaus­tiva feta per la pro­duc­tora InfoTV els últims dos anys i mig, dins del pro­jecte “Del Montgó a Man­hat­tan. Valen­ci­ans a Nova York”, i que es vora reflec­tida en dos docu­men­tals que voran la llum a pri­mers de novem­bre. Es tracta de “Cap a la terra pro­mesa” i “Adéu, Amèrica”. L'any que ve n'arri­ba­ran dos més, per tan­car la sèrie.

L'acte de Dénia de dime­cres 5 tindrà lloc al Tea­tre Audi­tori del Cen­tre Social, car­rer de Cal­derón, 4, a les 19.30 hores i comp­tarà amb la presència, com a con­vi­dats, de la majo­ria de les 150 per­so­nes que apa­rei­xen entre­vis­ta­des als dos docu­men­tals, filles, nétes, nebo­des o renétes d'aquells emi­grants de prin­ci­pis del segle XX.

L'estrena a Gan­dia serà dijous 6, també a les 19.30 hores, i se cele­brarà a la Casa de Cul­tura Marqués de González de Quirós, cone­guda popu­lar­ment com la Casa de la Mar­quesa.

Una migració sobre­tot d'homes

Els docu­men­tals expli­quen que aque­lla va ser, sobre­tot, una emi­gració d'homes. Però també hi ha pobles, com ara Pego, Murla o Pedre­guer, on les dones que se'n van anar se situen entre el 10 i el 20 per cent del total.

Els valen­ci­ans s'hi van ins­tal·lar majo­ritària­ment a Nova York, ciu­tat i estat, i Con­nec­ti­cut, que és l'estat més valencià d'Amèrica. El 1920, milers de valen­ci­ans eren veïns de ciu­tats com Brid­ge­port, New Bri­tain, Shel­ton, Derby, Anso­nia, Water­bury o Hart­ford, la capi­tal.

La recerca també ha tro­bat nuclis impor­tants d'emi­grants valen­ci­ans a Pennsyl­va­nia, Ohio, New Jer­sey, Delaware, Mas­sac­hus­sets o Virgínia Occi­den­tal, a més del Que­bec i Onta­rio, al Canadà.

Al prin­cipi, van tre­ba­llar sobre­tot en la cons­trucció i man­te­ni­ment de vies de tren i de car­re­te­res. I en les mines de carbó de Pennsyl­va­nia, Virgínia Occi­den­tal i Ohio. Però, a poc que podien bus­ca­ven tre­balls més regu­lars i supor­ta­bles en les fàbri­ques tèxtils o metal·lúrgi­ques de la costa Est ame­ri­cana, com ara la Ford Motor Com­pany, l'Ame­ri­can Brass, Stan­ley Works, Lan­ders, Faf­nir Boe­rings, Reming­ton Arms o la Colum­bia Records, estes últi­mes a Brid­ge­port. Allà podien gua­nyar fàcil­ment vora 200 pes­se­tes a la set­mana, con­tra els 3 o 4 jor­nals, d'una pes­seta al dia, que feien ací cada set dies.

L'impacte de les cri­sis del 1921 i 1929

Lamen­ta­ble­ment per als milers de valen­ci­ans des­plaçats a Amèrica, les cri­sis econòmiques del 1921 i del 1929 els van dei­xar mas­si­va­ment sense faena i, en molts casos, van pre­fe­rir tor­nar a casa a con­ti­nuar regi­rant con­te­ni­dors de fem per poder tro­bar qual­se­vol cosa per men­jar.

Fins i tot molts van haver de ser repa­tri­ats en con­di­ci­ons ben precàries. Per aca­bar-ho de rema­tar, el 1921 va entrar en vigor la pri­mera llei nord-ame­ri­cana que limi­tava l'entrada de tre­ba­lla­dors estran­gers i, en la pràctica, l'emi­gració valen­ci­ana va que­dar reduïda pràcti­ca­ment a zero.

Però en tor­nar ací molts ho van poder fer amb els diners sufi­ci­ents per com­prar terra i aban­do­nar per a sem­pre la dependència del cacic. En molts pobles, el poder dels senyo­rets, omnímode fins ales­ho­res, es va reduir nota­ble­ment, perquè ja no van ser els únics amos de la terra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia