“Sóc molt obert musicalment”

Sí, és total­ment de tros­sets de vide­o­clips pre­fe­ri­ble­ment d'aquest any i de l'any pas­sat d'artis­tes inter­na­ci­o­nals i de tot l'Estat can­tant en l'idi­oma que sigui. És una revista musi­cal no de qua­li­tat però bas­tant fresca i que vol fer una ullada ama­ble a dife­rents estils musi­cals.

A cada una de les deu edi­ci­ons, he selec­ci­o­nat catorze tros­sets de vide­o­clips, de tots els estils que a mi m'agra­den. Sem­pre dic que és un pro­grama per a tots els meus públics: gent que li agradi la música, que va a fes­ti­vals, a con­certs, que com­pra revis­tes i dis­cos, que té inqui­e­tuds musi­cals, que no jutja el disc per la por­tada i se l'escolta. En cap moment vaig de modern ni de llest. Sóc una per­sona que m'agrada escol­tar tot tipus de música; i la que t'agrada, t'agrada, i la que no, no. I és el que volem reflec­tir.

Es comença amb Loqui­llo i AC/DC i després seguei­xen Glaucs i Sabor de Gràcia. Penso que el que pot ser l'èxit d'aquest pro­grama és el mun­tatge: en poc menys de mitja hora has vist divuit grups dife­rents. Dels catorze tros­sets de vide­o­clips tri­ats, con­vido un dels músics pro­ta­go­nis­tes. Per exem­ple, en el pri­mer pro­grama hi haurà Jofre Bar­dagí, de Glaucs, que expli­carà anècdo­tes del rodatge del vide­o­clip Aquest món, que va ser una cançó benèfica a favor de la fibromiàlgia. A més, el músic con­vi­dat fa una tria de tres clips per des­co­brir també els seus gus­tos.

Sóc molt fan del vide­o­clip. El que volem és rei­vin­di­car-lo. I en relació a si s'escolta poca música, hauríem d'esti­rar de les ore­lles el públic. Fa dos anys TVE a Cata­lu­nya va posar en marxa Blue Zulu, que eren actu­a­ci­ons musi­cals en directe, i l'audiència, ja sigui en emissió tele­vi­siva i després a la carta, per inter­net, no va ser l'espe­rada. Si hagués fun­ci­o­nat, s'hagués fins i tot emès per tot l'Estat. Això sí, ens ha que­dat un lle­gat molt impor­tant, perquè hi van pas­sar grups des­ta­cats de l'escena musi­cal actual, però l'audiència no ho va saber apre­ciar ni dis­fru­tar.

Penso que a Espa­nya la música no s'ha trac­tat com a quel­com valuós. A França, Angla­terra o Ale­ma­nya pro­gra­men un con­cert d'un artista reco­ne­gut en horari de màxima audiència i per la pri­mera cadena. No se li ha donat la importància que hau­ria de tenir. A Espa­nya no hi ha una cul­tura musi­cal tele­vi­siva. La majo­ria de la gent quan li par­les de música a la tele­visió pensa en els espe­ci­als de Cap d'Any. Per què no eme­tre un con­cert de Loqui­llo el dis­sabte a les deu de la nit per la pri­mera cadena?

Sí, fa més de vint-i-cinc anys, en tot tipus de pro­gra­mes. Els últims cinc, a Para todos La 2, que tenim música en directe. Hem fet més de mil pro­gra­mes i amb prop de set-cen­tes actu­a­ci­ons musi­cals.

Dels deu pro­gra­mes de 2 Many Clips que hem mun­tat, m'agra­da­ria que cada un es veiés com una selecció de tots deu. La vari­e­tat és el fil con­duc­tor dels vide­o­clips. Hi haurà de tot. Cada pro­grama l'he con­ce­but com un fes­ti­val i m'agra­da­ria que es vegi com una col·lecció dels deu. A part de TVE, col·laboro des de fa 20 anys en revis­tes de música i he estat pro­mo­tor musi­cal. Però no vull anar ni de gafa­pasta ni de modern. Sim­ple­ment posaré la música que m'agrada. La gent que em coneix sap que sóc una per­sona molt oberta musi­cal­ment. No he vol­gut seguir un esquema d'estils –rock, funky, pop, etcètera–, he vol­gut fer les meves bar­re­ges. I s'haurà de valo­rar en con­junt. El final tindrà la meva sig­na­tura d'autor. I copre­sen­taré el pro­grama amb la meva gos­seta Cuca; perquè als hea­vies ens agra­den les Har­ley però també som sen­si­bles als ani­mals.

De moment s'emetrà els dilluns per La 2 a les set de la tarda. Quan ho muntàvem, a la sala, em van comen­tar que era un pro­grama per­fecte per posar-lo a la cuina men­tre fas el sopar. En vint minuts veus mol­tes pro­pos­tes musi­cals i vari­a­des.