Mor Joan Arnau, cercador de cançons

Manel Mes­quita l'havia defi­nit no fa gaire de “tro­ba­dor”, perquè no feia sinó bus­car tre­sors ama­gats de l'ima­gi­nari popu­lar i, res­ca­tant-los, els vivi­fi­cava. Però li hau­ria escai­gut també a la per­fecció en el sen­tit de “poeta que canta”. Joan Arnau i Serra, impul­sor entu­si­asta de la recu­pe­ració del cançoner tra­di­ci­o­nal, sobre­tot de la vall d'Hos­to­les, d'on era fill, va morir ahir a Girona als 75 anys. Topògraf de pro­fessió, des de la seva jubi­lació s'havia dedi­cat en cos i ànima al res­cat de les cançons de tre­ball o de bres­sol, les cançons de guerra o de taverna, totes les melo­dies que havien for­mat part de la vida dels pobles amb tota natu­ra­li­tat, com el xiu­let del vent, com el tió cre­mant a la llar de foc. En col·labo­ració amb el músic Jaume Arne­lla, va treure de l'oblit més de 190 d'aques­tes cançons obli­da­des escol­tant i enre­gis­trant amb paciència la gent gran que encara en tenia record i les va reco­pi­lar en el tre­ball Les Pla­nes 1922, que reme­mo­rava l'expe­dició del Cançoner popu­lar català que va por­tar fins a les Pla­nes d'Hos­to­les el músic Joan Llon­gue­ras per reco­pi­lar-hi aquell lle­gat abans no es perdés i que Arnau i Arne­lla aca­ba­rien loca­lit­zant a l'arxiu de Rafael Pat­xot a Suïssa. Llui­tant con­tra la malal­tia, Joan Arnau va publi­car altres lli­bres, sem­pre rela­ci­o­nats amb l'ima­gi­nari del seu entorn fami­liar: El riu Bru­gent i el seu entorn, Lle­gen­des de les Pla­nes d'Hos­to­les i altres romanços, i Les Pla­nes i els seus vila­tans a través de la premsa giro­nina. La cerimònia del seu comiat serà avui, a les 5 de la tarda, al tana­tori de Girona.