Espies de despatx

Abans del gran salt que va repre­sen­tar per a la seva car­rera La isla mínima, el direc­tor Alberto Rodríguez va lle­gir el lli­bre de Manuel Cerdán Paesa: el hom­bre de las mil caras i va que­dar fas­ci­nat per aquest per­so­natge que, “al llarg de 45 anys, va fer equi­li­bris damunt el fil de ferro sense caure”, expli­cava en una entre­vista a aquest diari. L'exes­pia Fran­cisco Paesa va estar impli­cat en el cas Roldán i altres afers tèrbols de gran ressò mediàtic. Història de men­ti­ders (“cap per­so­natge diu tres veri­tats jun­tes”, diu Alberto Rodríguez), ser fidel als fets reals era un repte gai­rebé impos­si­ble. “Després de docu­men­tar-nos molt, ens vam ado­nar que no arri­baríem a saber mai què va pas­sar exac­ta­ment. I el que ens sem­blava més honest, com a cine­as­tes i nar­ra­dors, era començar a fic­ci­o­nar”. El resul­tat és un thri­ller d'espies situat als antípodes dels que pro­ta­go­nit­zen Bourne o Bond, i no només per una qüestió de pres­su­post: és una pro­posta molt més rea­lista, a pesar de les men­ti­des que diuen uns i altres, i hi ha més acció als des­pat­xos que tiro­te­jos.

Alberto Rodríguez cons­tru­eix un relat enre­ves­sat, expli­cat des del punt de vista d'un dels per­so­nat­ges (encar­nat per José Coro­nado), que s'ambi­enta en esce­na­ris de tot el món (Madrid, París, Laos...) i ofe­reix nota­bles inter­pre­ta­ci­ons: Coro­nado, Car­los San­tos (Roldán) i Marta Etura (la seva dona) no desen­to­nen al cos­tat del gran Edu­ard Fernández. Pre­sen­tat al pas­sat Fes­ti­val de Sant Sebastià, on l'actor va rebre el premi al millor intèrpret, la pel·lícula és una de les màximes favo­ri­tes als Goya d'aquest any, amb 11 nomi­na­ci­ons, i Edu­ard Fernández també és fina­lista al Gaudí per al millor actor pro­ta­go­nista.