De pirates i corsaris

Barba-rossa, Dra­gut... Són noms lle­gen­da­ris, tot i que també ben pre­sents en la memòria col·lec­tiva de Vila-seca a causa dels atacs que aquests cor­sa­ris van pro­ta­go­nit­zar con­tra la població al llarg de l'edat moderna. L'urba­nisme del muni­cipi, tes­ti­moni mut d'aquells fets, també delata el pas d'aquells homes que des­truïen edi­fi­cis, pre­nien pos­ses­si­ons, ata­ca­ven per­so­nes i les segres­ta­ven per al lucra­tiu mer­cat d'esclaus. En pri­mer lloc, però, Otiña afirma que cal fer una dis­tinció entre el pirata, que era “un lla­dre”, i el que prac­ti­cava el cors, règim que “estava pro­fun­da­ment regu­lat”.

Pre­nent com a base les inves­ti­ga­ci­ons que s'havien escrit sobre aquest tema, l'his­to­ri­a­dor Pedro Otiña reprèn la qüestió d'aques­tes agres­si­ons con­tra la costa de Vila-seca i, en gene­ral, del Camp de Tar­ra­gona i aporta noves dades sobre una temàtica apas­si­o­nant que, durant segles, va rela­ci­o­nar les dues ribes del Medi­ter­rani, la cris­ti­ana i la musul­mana. Un sis­tema, acla­reix, que no sem­pre es va moure en la dico­to­mia reli­gi­osa entre islam i cris­ti­a­nisme, sinó que també va tenir una ves­sant econòmica, com ho demos­tra que geno­ve­sos i pro­vençals també diri­gis­sin ope­ra­ci­ons con­tra les cos­tes i les naus cata­la­nes.

Amb el suport de l'Ins­ti­tut Ramon Mun­ta­ner i el Port de Tar­ra­gona, l'Agru­pació Cul­tu­ral de Vila-seca ha edi­tat el seu estudi, Pira­tes i cor­sa­ris. Els atacs con­tra Vila-seca i la costa del Camp de Tar­ra­gona, que es va pre­sen­tar, diven­dres, a Vila-seca en el marc de la festa major d'hivern. Emmar­cat entre els segles XIII i XVIII, el lli­bre d'Otiña incor­pora, sobre­tot, nova docu­men­tació que es tro­bava a l'arxiu de Siman­cas i en altres cen­tres amb nous ele­ments sobre atacs cor­sa­ris fins ara no cone­guts. Si ha de fixar-se, però, una data emblemàtica en el llarg llis­tat d'agres­si­ons que va patir la zona de Vila-seca, Otiña asse­nyala l'any 1552. “Sens dubte, es tracta de l'atac”, una ope­ració diri­gida per Salah Reis en què van pren­dre part 26 vai­xells, es va cre­mar com­ple­ta­ment el poble de Vila-seca i es van cap­tu­rar 20 per­so­nes des­ti­na­des al mer­cat d'esclaus.

A banda de les cons­truc­ci­ons que aques­tes inter­ven­ci­ons van pro­vo­car al ter­ri­tori en forma de tor­res i for­tins, Otiña també tracta el paper que molts cops van tenir els rene­gats cris­ti­ans en apor­tar dades sobre la manera d'arri­bar a les pobla­ci­ons.