Mort a Sarajevo

El filòsof Ber­nard Henri-Lévy, tan sen­tenciós i sovint egòlatra men­tre denúncia els hor­rors del món, va escriure, fa uns anys, un monòleg tea­tral, Hotel Europa, en què fa una reflexió sobre el declivi moral i polític euro­peu tenint pre­sent el con­flicte i les feri­des per­se­ve­rants de la guerra a l'ex-Iugoslàvia. El cine­asta bosnià Danis Tano­vic (reve­lat amb En tierra de nadie, una denúncia de l'absurd de totes les guer­res abor­dant la que el cine­asta va viure de tan a prop) va con­si­de­rar fer-ne una adap­tació cine­ma­togràfica, però, final­ment, en fa un dels ele­ments inte­grants (amb els assa­jos de l'obra que fa l'actor Jac­ques Weber) del seu nou film, que es dis­tri­bu­eix a l'Estat espa­nyol amb el títol Hotel Europa però que, ori­gi­nal­ment, en té un altre que pot tra­duir-se com Mort a Sara­jevo.

Sara­jevo està asso­ci­ada a la mort i la guerra. Allà va ser assas­si­nat, junt amb la seva esposa Sofia, l'arxi­duc austríac Fran­cesc Fer­ran: el con­si­de­rat inici de la Pri­mera Guerra Mun­dial. Al film de Tano­vic, que, cer­ta­ment, trans­corre en un hotel de manera lite­ral, però amb la volun­tat de cons­truir-hi una paràbola, un pro­grama tele­vi­siu parla d'aquest assas­si­nat (i de qui el va come­tre, el naci­o­na­lista ser­bo­bosnià Gav­rilo Prin­cip, heroi o ter­ro­rista?) el dia en què se'n recorda ofi­ci­al­ment el cen­te­nari. Això men­tre que a l'hotel, en crisi i amenaçat pels bancs, hi ha una vaga de tre­ba­lla­dors. Apel·lant de nou a l'absurd, amb certa histèria, Tano­vic parla del seu país i d'Europa, del pes del pas­sat i les feri­des per­se­ve­rants. Amb ram­pells lúcids, però a vega­des fent-ho tot massa expli­cit, massa ver­ba­lit­zat, i amb un estrany punt de sen­sa­ci­o­na­lisme.