Podria semblar il·lògic

Aquest és el títol del disc amb què van debu­tar Els Sul­fi­tos l'any 2012. Deien ells que “podria sem­blar il·lògic / que ho digués en gal·lès. / Diré a algú que el [sic] taral·legi. / Que t'estimo és ben palès” (en aquest vers la ela és més ima­gi­nada que gemi­nada). La cançó con­ti­nu­ava amb satèl·lits, idil·lis i al·lici­ents; la tor­nada, diver­tida, ens por­tava a Brus­sel·les, “on no hi ha pol·lució”. Una fal·lera gemi­nada.

De fal·leres lingüísti­ques, n'hi ha unes quan­tes. Fa dos mesos, per exem­ple, una colla d'amics actius a inter­net va pro­moure el Dia del Punt Volat. Qual­se­vol cosa que es fes a la xarxa rela­ci­o­nada amb aquest pun­tet volat (i, de retruc, la ela gemi­nada) podia ser­vir per afe­gir-se a la festa. Quin era aquest dia? El 24 de gener, data en què es van publi­car les famo­ses Nor­mes ortogràfiques de 1913.

És clar que també hau­ria pogut ser el 31 de gener, quan Prat de la Riba va escriure a La Veu de Cata­lu­nya la famosa crida titu­lada Per la llen­gua cata­lana. El pre­si­dent va fer ser­vir, lla­vors, el pri­mer punt volat ins­ti­tu­ci­o­nal. En aquell text va escriure una única paraula amb ela gemi­nada (col·lec­tiva) i, efec­ti­va­ment, el punt era volat.

Aquell dia, i a la mateixa pàgina, el diari dema­nava perdó “per la con­fusió que pugui notar-se els pri­mers dies en la com­po­sició del diari [...]. Ens refe­rim, per exem­ple, a l'ús, per a la sepa­ració de la doble l, dels punts volats que hau­rem de subs­ti­tuir per guio­nets fins que tin­guem fetes i adap­ta­des a les màqui­nes de com­pon­dre les cor­res­po­nents matrius”.

El Dia del Punt Volat també hau­ria pogut ser, ben mirat, el 24 d'octu­bre perquè és el dia que el Ple de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans va rati­fi­car la nova orto­gra­fia. El text del 2016 va eli­mi­nar les referències a la pro­vi­si­o­na­li­tat del 1913. Fa cent anys que­dava clar que men­tre no es tro­bava la gra­fia més idònia per repre­sen­tar la ela pala­tal (callar, llavi...), “la ela doble serà escrita inter­ca­lant un punt alçat entre les dues eles”. Com que callar, llavi... i la resta de late­rals pala­tals s'han que­dat així, el 24 d'octu­bre es va con­fir­mar que “el so late­ral alve­o­lar gemi­nat [ll] s'escriu amb la gra­fia modi­fi­cada l·l”.

Aquesta és una gra­fia que, en no tenir una tecla pròpia, neces­sita dues pit­ja­des per ser repre­sen­tada en els dis­po­si­tius electrònics i tres si es fa ser­vir un teclat d'ordi­na­dor con­ven­ci­o­nal. Hèctor Serra va expli­car el 2012 que l'amplada que es genera al pit­jar tres vega­des no s'adiu amb la con­cepció ori­gi­nal de la ela gemi­nada: dues eles “tan acos­ta­des l'una a l'altra com les del símbol ll”, sense res que s'hi inter­posi. És per aquest motiu, sobre­tot, que va néixer un pro­jecte de nor­ma­lit­zació tipogràfica de la ela gemi­nada. L'encapçala Enric Tormo, catedràtic de dis­seny de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. Em diu que, lamen­ta­ble­ment, el pro­jecte està enca­llat.

És a dir: con­ti­nuen els pro­ble­mes d'inde­xació i d'iden­ti­fi­cació quan apa­reix un punt volat. Per tant, el pròxim Dia del Punt Volat, sigui quan sigui, pot­ser cal­dria dema­nar a Uni­code que creï l·l i L·L. Podria sem­blar lògic.