Quan elles governen

Després de 188 anys d'història, Scot­land Yard és diri­gida per pri­mera vegada per una dona. També la Tate –museu britànic– té, des de fa poc, la seva pri­mera direc­tora. L'Ada Colau ha estat la pri­mera alcal­dessa de Bar­ce­lona. L'Angela Merkel con­ti­nua a Ale­ma­nya. Ara sem­bla que puja amb força la Marine Le Pen. Podríem par­lar d'Ate­nees del segle XXI?

Atena és la deessa grega que governa la seva ciu­tat, Ate­nes. L'havia gua­nyat en una dis­puta con­tra Posidó, déu del mar, apor­tant l'oli­vera. Oli, l'eli­xir del Medi­ter­rani. El Par­tenó cus­to­di­ava una colos­sal imatge seva d'or i ivori, obra de Fídies, el gran escul­tor clàssic. Els seus atri­buts són l'ègida (cui­rassa), la llança, l'escut rodó i sobre­tot el casc. En història de l'art un home amb casc pot ser Aquil·les, Hèctor, Ale­xan­dre el Gran... Una dona amb casc sem­pre és ella. Així la pre­senta l'austríac Gus­tav Klimt, amb el seus magis­trals dau­rats. Acti­tud seri­osa i mirada pene­trant. Atena la dels ulls bri­llants, la dels ulls d'òliba, la dels ulls clars.

Ella pro­ta­go­nitza un dels nai­xe­ments més extra­or­di­na­ris de tot l'Olimp, ja que apa­reix del cap de Zeus amb casc posat, armada fins a les dents, eme­tent un gran crit de guerra. Una escena cor­pre­ne­dora. Quan algú neix del cap, com no ha de ser una gran estra­tega? Filla pre­di­lecta del pare, es mou entre homes com entre iguals i no perd de vista els seus objec­tius per cap dis­tracció sen­ti­men­ta­loide. Pro­tec­tora d'herois (Hera­cles, Ulis­ses...), aju­darà Per­seu a matar la Gor­gona, per això porta la feso­mia de la Medusa en l'ègida o l'escut. Els romans li diran Minerva.

En la seva faceta de deessa de les arts i els ofi­cis, avui la neces­si­tem més que mai. Ara que ja estan des­a­pa­rei­xent-ne tants cal­dria rei­vin­di­car la immensa vàlua que supo­sen. Es parla de medi­tació o de mind­ful­ness, i no hi ha res que relaxi més la ment que el tre­ball cre­a­tiu amb les mans. Què farem amb una soci­e­tat sense cre­a­ci­ons manu­als? Córrer molt, no donar valor a res i envol­tar-nos de llet­gisme?