cultura

CULTURA

Clar i nord-català

El periodista d'El Punt Avui Aleix Renyé fa una irònica dissecció de la societat, la política i la cultura de la Catalunya del Nord al llibre ‘La llesqueta del septentrió'

“Per bar­ret Piri­neus, i una lles­queta. / Per sabata Ori­ola d'estran­quis. / I per cor duc a Alcoi, la ter­reta”, can­tava Ovidi Mont­llor a La cançó del can­sat (1979). Aquests ver­sos van ins­pi­rar fa temps el peri­o­dista d'El Punt Avui Aleix Renyé (Lleida, 1955) per bate­jar el seu blog sobre la Cata­lu­nya del Nord. Ara els ha uti­lit­zat de nou per titu­lar el lli­bre La lles­queta del sep­ten­trió (Edi­ci­ons El Jonc), on fa una dis­secció a fons de la política, la cul­tura i la soci­e­tat nord-cata­la­nes.

Renyé, inde­pen­den­tista de pedra picada i mili­tant als anys 70 en la clan­des­ti­ni­tat, es va exi­liar a la Cata­lu­nya del Nord l'any 1981, on, com ell mateix explica, durant qua­tre dècades s'ha tro­bat embo­li­cat “en la cre­ació d'esco­les i ràdios en català, l'edició de dia­ris, i set­ma­na­ris, l'escrip­tura de lli­bres de poe­sia, nar­ra­ci­ons i tea­tre, lle­tres de cançons, tra­duc­ci­ons i doblat­ges per a la tele­visió”. “Una sèrie llarga d'ini­ci­a­ti­ves més o menys reei­xi­des de reca­ta­la­nit­zació d'una soci­e­tat deses­truc­tu­rada i acom­ple­xada per la supèrbia fran­cesa”, recorda.

En les poc més de 200 pla­nes de La lles­queta del sep­ten­trió, men­tre res­se­gueix la seva aven­tura per­so­nal ros­se­llo­nesa i dife­rents aspec­tes de la història i la soci­e­tat nord-cata­la­nes, Renyé repassa l'evo­lució d'una Cata­lu­nya del Nord on, para­do­xal­ment, cada cop s'hi parla menys català però hi ha molta més consciència de cata­la­ni­tat. Aques­tes són algu­nes de les seves refle­xi­ons:

Cata­lu­nya del Nord

“És la fron­tera extrema de la nació, ter­ri­tori històric que es van repar­tir França i Espa­nya i on s'ha arri­bat a una gai­rebé extinció de la per­so­na­li­tat naci­o­nal i lingüística. I és també una trin­xera on la cata­la­ni­tat resis­teix, encara que la rere­guarda naci­o­nal ens tin­gui aban­do­nats i obli­dats.”

Recu­pe­ració

“La recu­pe­ració del sen­ti­ment d'iden­ti­tat autòctona i la iden­ti­fi­cació amb el con­junt de Cata­lu­nya i els Països Cata­lans ha aug­men­tat sen­si­ble­ment. Malau­ra­da­ment, aquesta revi­fa­lla sen­ti­men­tal –pre­política, es podria dir– no va acom­pa­nyada per un revis­co­la­ment de l'ús fami­liar, social i públic de la llen­gua cata­lana, que està, ja, sota el llin­dar del que molts soci­o­lingüistes con­si­de­ren el mínim impres­cin­di­ble per a la super­vivència d'una llen­gua. I no ajuda gens a aquesta recu­pe­ració lingüística que una part del regi­o­na­lisme nord-català ho faci tot en francès.”

Cata­la­ni­tat

“Els avenços soci­als, econòmics, de ser­veis i infra­es­truc­tu­res que la Républi­que ha apor­tat als cata­lans del nord ha fet que es con­si­deri un mal menor el fet d'haver de renun­ciar a l'ús social i fami­liar de la llen­gua, que la cata­la­ni­tat hagi que­dat com una brasa que fa flama cícli­ca­ment, com quan hi ha crisi econòmica o quan es vol fer des­a­parèixer tota referència a la cata­la­ni­tat del ter­ri­tori en les deno­mi­na­ci­ons ofi­ci­als (Sep­ti­ma­nie el 2008 i Occi­ta­nie el 2016). I també quan els avan­tat­ges de l'Estat francès comen­cen a fla­que­jar i, al mateix temps, els cata­lans de l'“altra banda” han ini­ciat una revo­lució insos­pi­tada per sepa­rar-se de l'Estat Espa­nyol.”

Procés

“Pro­voca por i admi­ració a l'encop. La para­doxa és que fa una o dues gene­ra­ci­ons els cata­la­no­par­lants eren molt més nom­bro­sos que ara, però tenien una consciència política naci­o­nal total­ment fran­cesa. Per con­tra, les gene­ra­ci­ons actu­als de nord-cata­lans, amb la llen­gua pràcti­ca­ment per­duda tenen el sen­ti­ment que la cata­la­ni­tat és un ele­ment de valor. Les este­la­des són nom­bro­ses en els llocs més insos­pi­tats, bran­di­des per grups que es comu­ni­quen entre ells en francès.”

Imagi­nari geogràfic

“El con­cepte ter­ri­to­rial que s'ha impo­sat –l'ima­gi­nari geogràfic del que és Cata­lu­nya entre els matei­xos cata­lans– és una clau­di­cació col·lec­tiva davant la par­tició impo­sada per França i Espa­nya, és l'accep­tació de la der­rota i l'esquar­te­ra­ment naci­o­nal.”

Par­lar català

“Ningú del 25% dels cata­la­no­par­lants que hi ha a la Cata­lu­nya Nord no us par­larà a la pri­mera en català (excepte si és un mili­tant cul­tu­ral o polític). Soci­al­ment és de mala edu­cació par­lar-lo amb des­co­ne­guts. Així de clar. Par­lar en català fora de l'àmbit res­trin­git d'amics i fami­li­ars fa ver­go­nya. Dit d'una altra manera, res­pon­dre en català ros­se­llonès a un “veri­ta­ble català” (com molts ano­me­nen els que venen d'Espa­nya) és situar-se psi­cològica­ment en con­dició d'infe­ri­o­ri­tat, tenint en compte que hi ha un con­sens (equi­vo­cat, però és així) acom­ple­xat de “nosal­tres par­lem pas el veri­ta­ble català”. La immensa majo­ria de cata­la­no­par­lants del nord, doncs, pre­fe­ri­ran res­pon­dre en francès i inver­tir el com­plex d'infe­ri­o­ri­tat, que es tras­llada així a l'espa­nyol que insis­teix a par­lar en català i té pro­ble­mes, gene­ral­ment, per expres­sar-se en francès.”

Cata­lu­nya inde­pen­dent

“L'existència d'una Cata­lu­nya inde­pen­dent pot posar totes les con­vic­ci­ons geo­polítiques de la població i la classe política nord-cata­lana en qüestió. Els par­ti­da­ris d'estrènyer llaços cul­tu­rals, econòmics i polítics amb la resta de Cata­lu­nya farien taca d'oli, però, de la mateixa manera s'encen­dria una exa­cer­bació del naci­o­na­lisme francès que hi veu­ria (amb raó?) un perill per a la uni­tat de la Nation.”

Incom­prensió mútua

“És un gran fos­sat sense pont, només amb pas­sa­rel·les ines­ta­bles, man­tin­gu­des per volun­tats mili­tants. A una banda i l'altra de la fron­tera –que, no ho obli­dem, ens van impo­sar– la sepa­ració sem­bla ser accep­tada majo­ritària­ment per ins­ti­tu­ci­ons i ciu­ta­dans, per molt cata­la­nis­tes, naci­o­na­lis­tes i inde­pen­den­tis­tes que siguin o es decla­rin. Aquesta és la rea­li­tat i molt em temo que la futura república (sud)cata­lana tindrà poc interès per can­viar-la, per desídia, o perquè hi haurà prou feina i altres pri­o­ri­tats, o per no moles­tar França.”

LES FRASES

La Catalunya Nord és la frontera extrema de la nació, territori històric on s'ha arribat, gairebé, a l'extinció de la personalitat nacional i lingüística
L'imaginari del que és Catalunya entre els mateixos catalans és una claudicació col·lectiva davant la partició imposada
Entre els rossellonesos hi ha un consens acomplexat (equivocat) de “nosaltres parlem pas el veritable català”
Les estelades són nombroses en els llocs més insospitats, brandides per grups que es comuniquen entre ells en francès
Molt em temo que la futura república (sud) catalana tindrà poc interès per canviar la realitat del nord
Aleix Renyé
‘La llesqueta del septentrió'


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia