Música

Cultura

Tot el que ha cantat

Raimon, que avui inicia al Palau de la Música Catalana el cicle de dotze concerts del seu comiat, reuneix en un volum les lletres de totes les seves cançons

Ho diu el mateix Rai­mon en el pròleg d'aquest Rai­mon. Tot el que he can­tat. Lle­tres com­ple­tes 1959-2017 que acaba de publi­car l'edi­to­rial La Magrana: “El títol és fàcil de jus­ti­fi­car. És un títol des­crip­tiu. Tot el que he can­tat és aquí. Si més no, totes les parau­les que he can­tat.”

Efec­ti­va­ment, aquest extens volum, que inclou també algu­nes de les foto­gra­fies icòniques d'actu­a­ci­ons del can­tant de Xàtiva, reu­neix una per una totes les lle­tres de totes les cançons que Rai­mon ens ha ofert al llarg de la seva car­rera, en total 153, mol­tes amb lle­tres seves i d'altres de reco­ne­guts poe­tes com són Sal­va­dor Espriu o Ausiàs March. Un recor­re­gut musi­cal que, jus­ta­ment, aquesta nit ini­cia el seu camí final en una tanda de dotze con­certs al Palau de la Música, que es clourà el dia 28 vinent.

Rai­mon, que aquests últims dies ha estat pre­pa­rant amb els seus músics de sem­pre els con­certs del Palau –“seran uns reci­tals per fer plaer al públic”, va avançar en una entre­vista el mes de març pas­sat a El Punt Avui– creu que algu­nes de les cançons que ha escrit “es poden lle­gir com a poe­mes”. “Algu­nes dins de la norma de la poe­sia culta, d'altres pres­cin­dint-ne cons­ci­ent­ment en funció de l'ora­li­tat i el ritme”, escriu Rai­mon al pròleg, on res­salta que “amb el lli­bre hi ha un lec­tor, i ja se sap que un lec­tor sol ser més atent i refle­xiu que no un escol­ta­dor”. “L'ora­li­tat gua­nya sem­pre en extensió de la difusió. La lec­tura gua­nya en pro­fun­di­tat”, con­clou el can­tant.

En el lli­bre es pre­sen­ten les cançons endreçades en dife­rents apar­tats. En pri­mer lloc hi ha totes les lle­tres que ha escrit el mateix Rai­mon. Un segon conté tots els poe­mes de Sal­va­dor Espriu que ha musi­cat i can­tat. A con­ti­nu­ació, un petit apar­tat amb un poema de Pere Quart titu­lat Una vaca amb un vede­llet en braços. Una quarta secció és per a Ausiàs March i una altra per a altres autors dels segles XIV al XVI. Final­ment, un dar­rer apar­tat recull la versió cata­lana que Rai­mon va fer l'any 1973 de la cançó de Víctor Jara Et recorde Amanda i l'èxit català Se'n va anar, de Josep Maria Andreu i música de Lleó Bor­rell.

De les lle­tres de les seves cançons, Rai­mon comenta que mai ha vol­gut divi­dir-les en “eti­que­tes de fàcil cir­cu­lació. “Hi ha gent que pensa i creu que Al vent és una cançó pro­testa. Què hi farem... La pri­mera cançó de pro­testa que es publica en aquest país és Diguem no, el 1966, sis mesos després d'Al vent”, escriu Rai­mon al lli­bre, on també recorda que les cançons que ha escrit van “lli­ga­des de manera indes­tri­a­ble” a la seva vida indi­vi­dual que, “com a per­sona, va lli­gada a la col·lec­tiva”.

Espriu i March

Sobre les cançons a par­tir de poe­mes de Sal­va­dor Espriu, Rai­mon recorda que va començar a musi­car-ne l'any 1963 amb Cançó de cap­ves­pre. Des de lla­vors ha posat música i ha can­tat 23 poe­mes de dife­rents lli­bres de l'autor de La pell de brau. “La meva admi­ració per Sal­va­dor Espriu, home i poeta, ha anat crei­xent. El poeta viu i viurà men­tre per­duri la llen­gua en la qual va escriure”, diu Rai­mon, que creu que ha fet arri­bar Espriu a gent que no té cos­tum de lle­gir poe­sia.

D'Ausiàs March, Rai­mon recorda com el va sor­pren­dre la seva poe­sia en lle­gir-ne un poema a la uni­ver­si­tat quan tenia divuit anys. “L'enllu­er­na­ment encara avui, cin­quanta anys després, és viu”, diu el can­tant, que, a par­tir de lla­vors es va pro­po­sar musi­car i can­tar aque­lla poe­sia que tant l'havia impres­si­o­nat. Recorda que va ser l'any 1969 quan va tro­bar la música del poema 46 que va can­tar, per pri­mer cop, en un sopar a casa seva, amb Espriu de con­vi­dat. “Després de can­tar Veles e vents, i amb tots els dub­tes que jo acu­mu­lava, vaig tenir l'ale­gria de sen­tir Espriu, emo­ci­o­nat, donant-me les gràcies «de part d'Ausiàs March». “Aque­lla nit vaig saber que podia i havia d'endin­sar-me en l'obra de March i fer algu­nes belles cançons que pogues­sin con­tri­buir a la difusió d'aque­lla magnífica, tensa i recon­cen­trada poe­sia”, diu Rai­mon.

Un altre apa­rat del lli­bre el con­for­men dife­rents tex­tos de Manuel Sacristán, Joan Fus­ter, Enric Gis­pert, Sal­va­dor Espriu i Joa­quim Molas.

El lli­bre es clou amb la relació com­plerta de la dis­co­gra­fia del can­tant, un llis­tat amb la data de com­po­sició i pri­mer enre­gis­tra­ment de les cançons i un índex de cançons per les pla­nes on sur­ten.

‘Raimon. Tot el que he cantat. Lletres completes 1959-2017'
Editorial:
La Magrana
Autor:
Raimon
Pàgines:
330
Preu:
24 euros

Tota la discografia, digitalitzada

Coincidint amb els dotze recitals de comiat d'en Raimon, Picap i el cantant han acordat la digitalització de totes les seves obres, que per primera vegada són disponibles al mercat digital, en serveis com iTunes o amb la modalitat de streaming en llocs especialitzats com Spotify .

Raimon te tots els drets de la seva obra discogràfica, tret dels quatre discos editats per Movieplay –entre els quals hi ha El recital de Madrid (1976) o Lliurament del cant (1977), que actualment té la Warner, però sí que disposa i decideix sobre tota la resta de l'obra, tant l'editada a l'Estat espanyol com edicions que s'han fet al Japó, Argentina o altres països o discos mai publicats a Catalunya en cap format.

Raimon sempre ha administrat la comercialització dels seus enregistraments d'una forma molt acurada i mai ha estat a l'abast del públic l'obra sencera. Sí que ho han estat totes les cançons a través de les diferents integrals, com la Nova Integral Edició, deu volums editats l'any 2002 per Picap, però no tots els enregistraments.

Amb aquesta edició digital, es recuperen les portades originals de tots els discos SG, EP's o LP's, també els escrits que hi ha en els llibrets, d'autors tan diversos com Josep Pla, Eduardo Galeano o Joan Fuster, i es podrà gaudir de les edicions de concerts únics a diversos països estrangers o en llocs com ara Montserrat, l'any 1969.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia