Lletres

cultura

Obituari

Mor la poetessa i escriptora Pilar Cabot

Amb una extensa obra literària, va ser un referent cultural a la comarca d'Osona

La poe­tessa i escrip­tora Pilar Cabot va morir ahir a la mati­nada als setanta-sis anys. Refe­rent cul­tu­ral a la comarca d'Osona, Cabot va escriure una vin­tena d'obres cen­tra­des bàsica­ment en el gènere poètic però en la seva tra­jectòria també s'hi tro­ben cre­a­ci­ons en prosa. Entre els seus títols més des­ta­cats hi ha Avui estimo Bau­de­laire, que va supo­sar el seu debut com a escrip­tora el 1988, Ombres de mots i de silen­cis, o A l'ombra del semàfor, que va publi­car el 2001 i va ser escrit con­jun­ta­ment amb el seu marit i també refe­rent cul­tu­ral de la comarca, Armand Quin­tana, mort l'any 2005.

En paral·lel a la seva acti­vi­tat literària, Pilar Cabot va des­ta­car pel fet de ser una per­sona molt impli­cada en l'acti­vi­tat cul­tu­ral oso­nenca i en la defensa de la cul­tura cata­lana. En aquesta línia, la poe­tessa resi­dent a Tavèrno­les col·labo­rava habi­tu­al­ment en mit­jans de comu­ni­cació comar­cals i orga­nit­zava i par­ti­ci­pava en esde­ve­ni­ments lite­ra­ris com per exem­ple les tertúlies poètiques de la Bibli­o­teca Joan Triadú.

El 2014, la Marxa dels Viga­tans, que se cele­bra la vigília de l'Onze de Setem­bre i que anu­al­ment reco­neix una per­so­na­li­tat de la comarca per la seva tasca en defensa de la cul­tura cata­lana, va esco­llir Pilar Cabot. Durant la jor­nada d'ahir, ins­ti­tu­ci­ons públi­ques, ajun­ta­ments com els de Vic –on va néixer– i de Tavèrno­les –on resi­dia des de feia anys– entre d'altres, així com enti­tats com Òmnium i l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana, amb les quals tenia una estreta relació, van expres­sar a través de les xar­xes soci­als el seu con­dol i van recor­dar la seva figura.

Una lli­bre­ria, una època

Pilar Cabot també era molt cone­guda a Osona per haver regen­tat des del 1965 fins al 1985 la lli­bre­ria Calm a la ciu­tat de Vic. L'esta­bli­ment es va carac­te­rit­zar des dels seus ini­cis per pro­mo­ci­o­nar els escrip­tors en llen­gua cata­lana i pro­mo­ci­o­nar la seva lec­tura en una època en què no era habi­tual. Durant l'època fran­quista i també en els pri­mers anys de democràcia, la lli­bre­ria Calm també va ser un des­ta­cat punt d'acti­vi­tat cul­tu­ral i de defensa del cata­la­nisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia