Literatura
Desplegant les ales
El Templet de Linné del Jardí Botànic Marimurtra va allotjar dijous al vespre una jornada molt especial des de molts punts de vista per presentar el llibre Con un par de alas, de l’escriptora Alba Saskia. L’octubre del 2016, l’Alba va passar d’estar en l’anonimat a ser el focus d’atenció dels mitjans de comunicació, perquè amb tan sols 25 anys va aconseguir que la seva primera novel·la fos una de les deu finalistes del premi Planeta 2016, el més ben dotat de l’Estat espanyol. Ho ha estat justament la vegada en què hi han concorregut més treballs, 552 d’arreu del món. Obres d’autors que en alguns casos hi han passat anys per fer-la realitat, mentre que la d’aquesta jove, que amaga una maduresa i una enteresa increïbles, va estar enllestida en tan sols 15 dies.
Presentada sota el pseudònim de Hope –“esperança”–, aquest sentiment que du tatuat a l’avantbraç és també la seva forma de vida, perquè malgrat la seva jovenesa ja fa anys que lluita contra una estranya malaltia degenerativa, la síndrome Brown Vialetto Van Laere, de la qual tan sols se’n coneixen 80 casos diagnosticats a l’Estat espanyol. Tenint en compte tot això, no és difícil d’entendre per què la vetllada d’ahir al vespre va ser especial. No es va tractar tant d’una presentació literària ad hoc, sinó d’una celebració al voltant d’una bona notícia: que s’hagi complert un dels desitjos de tota escriptora com és veure publicat el seu treball, precisament a Editorial Planeta.
Per presentar aquesta cerimònia es va disposar d’una conductora d’excepció, la periodista de TV3 Mònica Huguet, a qui la mateixa Alba Saskia va demanar que l’acompanyés perquè va ser la primera que va entrevistar-la i qui va contribuir que la seva extraordinària experiència fos coneguda. L’expertesa de la periodista, afegida a l’emoció palpable en l’ambient, van contribuir a fer que la jornada fos màgica, accentuada per l’extraordinari entorn natural que és el Jardí Botànic Marimurtra. La presentació va esdevenir una trobada de l’autora amb els seus lectors, amb la gent a qui estima, amb la legió de fans que ha conreat aquí i arreu de l’Estat espanyol, que li envien fotos a través de les xarxes socials amb el seu llibre ja publicat. Con un par de alas és una història de superació personal, amb una protagonista que té molts problemes, però en cap cas és autobiogràfica, tal com assegura la mateixa Alba Saskia.
A través de la seva novel·la i la seva pròpia experiència vital, l’Alba no alliçona ningú, però convida tothom a treure bitllet per pujar al seu viatge equipats amb les ales que et regala. No exigeix res a ningú, tan sols proclama que vol viure lliure amb el seu parell d’ales que facilita poder mirar la vida des d’una perspectiva més emotiva, amb més resiliència. Una novel·la carregada d’esperança que convida a somniar l’impossible.La novel·la tracta de la força de l’amor i del valor necessari per complir els somnis més arrelats al cor. Un relat intimista amb una història molt propera, on tots ens hi podem veure reflectits, però a la vegada subtil. De manera fonamental, però, tracta de l’amor en les seves diferents formes –maternal, passional, amistós- i dels somnis, de la necessitat que els seguim perseguint fins que es facin realitat. L’humor és un altre dels elements presents, en la mateixa proporció que l’amor regalima per totes les planes.A més, a qui li agradi retenir frases, podrà engruixir la seva col·lecció amb un bon grapat, com ara la que diu la protagonista, la Lia: “A mi m’agradaria tenir dues ales a l’esquena, o en el cor, per fer del més quotidià un vol”; o bé la pregunta que fa un altre personatge, una amiga de la protagonista, la Manuela: “A qui no li han apunyalat les il·lusions en una nit de primavera?” Val a dir que la novel·la comença precisament amb una frase de Juliol Cortázar: “De vegades no necessitem que algú ens arregli, de vegades, només necessitem que algú ens estimi, mentre ens arreglem nosaltres mateixos.”
Potser el que més va agradar al públic assistent de la insòlita presentació literària desproveïda d’estereotips –per sort, totalment allunyada d’enlairades declaracions acadèmiques que no tenen res a veure amb l’espontaneïtat i senzillesa de l’autora– és la sinceritat que va traspuar tothom. Començant per la mateixa Mònica Huguet, que va explicar com va quedar captivada per l’artista i no pas per la seva obra, que ara l’ha acabat de seduir inexorablement. Qui també va quedar seduïda va ser Lola Gulias, agent de l’Editorial Planeta que es va encarregar dijous d’introduir i tancar l’acte. Després de compartir amb el públic com va viure l’experiència de trobar entre més de 500 obres presentades la de l’Alba, va narrar l’efecte que en definitiva produeix l’autora en tothom: “Quan la llegeixes i et submergeixes en les seves planes, saps que ja no podràs tornar a veure la vida de la mateixa manera.”
Blanenca de naixement i lloretenca d’adopció, a la presentació del llibre de l’Alba hi van ser presents els alcaldes de Blanes i Lloret, Miquel Lupiáñez i Jaume Dulsat, respectivament, que van declarar-se també totalment i absolutament seduïts per l’Alba. En definitiva, més que una festa literària va ser una celebració de la vida, una ocasió per sentir-se més vius que mai, potenciats i impel·lits per les extraordinàries ganes de viure i gaudir de la vida que té l’Alba, un antídot contra la tristor.
