La veu de Fabra

El 1933 el lingüista Delfí Dal­mau va ini­ciar la gra­vació en dis­cos d’una sèrie de lliçons de català. Va voler que la sèrie l’encapçalés la veu de Pom­peu Fabra i per a això va convèncer el mes­tre per gra­var-lo.

I què he de dir? Hauríeu de lle­gir els tres paràgrafs que vau publi­car el 1918 en el but­lletí Nos­tra Parla. L’arti­cle, sense títol, es va aca­bar con­ver­tint en el text insígnia del fabrisme al País Valencià. Fabra va ser cohe­rent i no hi va lle­gir cap títol, però el text es va fer famós per la pri­mera frase: “Dèiem una vegada a un escrip­tor valencià”. El 1968, amb motiu del cen­te­nari del nai­xe­ment de Fabra, es va edi­tar un disc de 45 rpm que reproduïa el text esmen­tat. Fabra va lle­gir durant dos minuts i mig.

¿I abans, o després, de 1933 hi ha algun altre enre­gis­tra­ment amb la veu de Fabra? Vet aquí la història de la tro­ba­lla dels dotze segons de la veu de Fabra a Ràdio Bar­ce­lona.

Ràdio Bar­ce­lona va començar a eme­tre el 14 de novem­bre de 1924 des d’un pis de l’hotel Colon, a la plaça de Cata­lu­nya. El nom­bre de pro­gra­mes va créixer des del pri­mer dia, així com l’arxiu de cin­tes mag­ne­tofòniques (10.000), els dis­cos de 78 rpm (12.000) i també els de 45 i 30 rpm (80.000) que la fono­teca de la ràdio va tras­pas­sar a la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya el 1994.

Als anys vint, no hi havia gaire interès a con­ser­var arxius sonors. Els mit­jans tècnics, ales­ho­res, tam­poc no en faci­li­ta­ven la tasca. Només es con­ser­va­ven pro­gra­mes que es pogues­sin tor­nar a eme­tre, com els ano­me­nats radi­o­te­a­tres: així es podien omplir hores de pro­gra­mació, sobre­tot a l’estiu. Tan­ma­teix, la fono­teca va guar­dar uns pocs pro­gra­mes d’entre­vis­tes, con­certs en directe, pro­gra­mes musi­cals, retrans­mis­si­ons espor­ti­ves, dis­cur­sos... i alguns talls de veu.

Lle­gint un arti­cle de F. Xavier Sánchez, del Depar­ta­ment Edi­to­rial de Ràdio Bar­ce­lona-Cadena SER, vaig des­co­brir que Pom­peu Fabra va par­ti­ci­par en un pro­grama sobre “l’esport català”. I així vaig anar a parar al tram final d’una de les bobi­nes històriques de Ràdio Bar­ce­lona, sense datar, tal com cer­ti­fi­quen Mar­ga­rida Ullate i Ramon Sunyer, de la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya. Ales­ho­res vaig recórrer a la col·lecció de guions de tota la pro­gra­mació diària de Ràdio Bar­ce­lona, des de l’any 1925 fins al 1946, que es pot con­sul­tar en el dipòsit digi­tal de docu­ments de la Uni­ver­si­tat Autònoma (física­ment es troba a la Bibli­o­teca de Comu­ni­cació).

Amb l’ajuda de Mònica Gonzàlez i M. Teresa San­tos, de la bibli­o­teca, he pogut saber que, efec­ti­va­ment, hi va haver un pro­grama set­ma­nal a Ràdio Bar­ce­lona dedi­cat a l’esport català. Es titu­lava Quart d’hora de l’esport català. Es va estre­nar el 8 de febrer de 1935 a les 8 del ves­pre. Aquell dia van par­lar Joan Roca Alcanyís, Fran­cesc Guàrdia i Riu i Pom­peu Fabra, “secre­tari, vice­pre­si­dent i pre­si­dent res­pec­ti­va­ment de la Unió Cata­lana de Fede­ra­ci­ons Espor­ti­ves”. Se’n con­serva un tall final de dotze segons, amb la veu de Pom­peu Fabra: http:// cade­na­ser.com/m/emi­sora/2014/07/15/ audios/1405377856_660215. html