Ciència & Roll
david bueno i Torrens
‘El jardí dels sis sentits’
L’indret més fèrtil per desenvolupar noves visions humanístiques i científiques que portin a nous avenços és l’espai fronterer entre disciplines. És on els límits d’un coneixement es converteixen en les oportunitats d’un altre, de manera que s’alimenten sinergèticament. Hi ha molts projectes que estimulen aquesta estratègia. L’artista plàstica d’origen suec Bess Frimordig treballa en l’aprofundiment dels drets humans i la sostenibilitat a través de l’art. El 2016 va iniciar un projecte on combina art i ciència per desenvolupar de manera cooperativa benestar emocional. L’està fent en col·laboració amb Melissa Hardwick, directora de la Kentish Town Improvement Fundation, que desenvolupa programes innovadors al James Wigg Practice de Londres, un centre de salut pioner en l’aplicació de noves estratègies; i amb la biòloga Anna Febrero, professora de l’Institut Escola Municipal de Jardineria Rubió i Tudurí i de la Universitat de Barcelona i investigadora en el camp de la fisiologia vegetal i en noves estratègies educatives, juntament amb un dels seus estudiants, Manoel Alves. L’han anomenat El jardí dels sis sentits (Six Senses Garden).
Amb deu participants van generar un jardí sostenible i comestible, fent el seu compost a partir de marro de cafè, fulles de te ja utilitzades i closques d’ou, i utilitzant altres materials de rebuig com a estris de jardineria. Cada sessió s’iniciava regant les plantes i contemplant el seu creixement amb tots els sentits possibles: observant-les directament i a través del microscopi, olorant-les, dibuixant-les, escoltant-les, menjant-les i utilitzant algunes de les seves parts per fer impressions amb colorants diversos.
La idea del projecte és simple i estimulant: analitzar les estratègies que utilitzen les plantes per superar les situacions d’estrès biològic, com ara quan s’agafa una fulla per fer una impressió o un fruit per menjar, però fer-ho no només des de la ciència sinó també, especialment, a través de l’art, per establir un paral·lelisme psicològic amb la resiliència humana. Els processos fisiològics són evidentment diferents, però com va dir un dels participants a la revista Printmaking Today: “Les plantes són art. Observar-les al microscopi permet veure textures que es poden convertir en impressions. Tot el que resta amagat és bonic, i es pot observar. L’art i la biologia mostren que la natura té totes les respostes.” Un espai fronterer per analitzar i aprofundir en els mecanismes del benestar humà.