Feliços com nens, a Cap Roig

“Aquest lloc no és molt bonic: és la polla de Cam­bodja!”, va cri­dar un eufòric David Muñoz, després d’obrir el seu debut a Cap Roig amb l’ímpetu de Cacho a cacho i Vino tinto, quan el grup de Cor­nellà ja havia acon­se­guit posar el públic de peu. Estopa ha omplert grans esta­dis, però diu­menge a Cap Roig els ger­mans Muñoz esta­ven feliços com nens, amb la seva acti­tud escènica lliure i des­a­com­ple­xada de sem­pre. En la versió per a fes­ti­vals de la gira Rumba a lo des­co­no­cido sobren els grans mun­tat­ges: en un esce­nari des­pu­llat, els ger­mans i els seus cinc músics van pro­po­sar “un viatge en el temps, enda­vant i endar­rere, com el Doc­tor Who”, de les clàssi­ques Tu calorro, Ya no me acu­erdo, Me falta el ali­ento i La raja de tu falda fins les recents Gafas de rosa i Pas­ti­llas para dor­mir. En els bisos, després de tocar tots dos sols Me’n vaig a peu del “mes­tre Joan Manuel”, van enca­rar la intensa recta final fins a Como Camarón. I David i José es van abraçar, feliços, al mig d’una ovació des­co­mu­nal.