societat
Mor Sefa Amell, activista feminista i dona d’Enric Cirici, un dels fundadors de l’Avui
Fundadora i presidenta del Col·lectiu de Dones en l’Església, amb l’objectiu de lluitar pels drets de les dones dins la religió catòlica
L’activista, feminista i dona d’Enric Cirici, fundador de l’Avui, Maria Josefa Amell i Comas (Barcelona, 1939), ha mort als 85 anys, segons han fet saber fonts familiars en aquest mateix diari.
Sefa Amell, com la solien anomenar, era una activista feminista i catalanista de les que no es donen per vençudes. Durant el franquisme va actuar en la clandestinitat participant en totes aquelles accions que creia, entre elles, els Fets del Palau de la Música de 1960, on va està implicada directament llençant fulletons i posteriorment escapant de la policia de miracle, segons ens explica el seu marit. Aquella mateixa dècada també va participar de la campanya Volem bisbes catalans!, que reclamaven que el nomenament de bisbes en les diòcesis de Catalunya fossin del país.
El seu marit, Enric Cirici, havia estat fundador de la discogràfica EDIGSA, i ella, al seu costat, va acompanyar-lo en la promoció d’iniciatives com la llibreria Ona o la Nova Cançó, a més de la fundació, l’any 1976, del diari Avui, el primer diari en llengua catalana que es publicava a Catalunya des del final de la Guerra Civil.
Ja en període de democràcia va implicar-se intensament en la fundació del Col·lectiu de Dones en l’Església. Va exercir de presidenta des del primer dia i fins al 2005, i no va parar d’alçar la veu per reivindicar els drets de les dones dins la religió catòlica. Criticaven la falta de paritat i la nul·la presència femenina en la jerarquia eclesiàstica, i considerava que el sotmetiment de la dona en la història del cristianisme no és d’origen sinó que va ser una manipulació posterior i interessada. Així, va escalar les seves reivindicacions fins a àmbits internacionals, arribant a participar d’unes sessions de l’ONU a Nova York. L’any 2011 l’associació va ser guardonada per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi.
Al llarg de la seva vida havia estat militant d’Unió Democràtica de Catalunya, però els seus postulats eren com els que encarnaven figures com Joan Rigol, i quan Josep Antoni Duran i Lleida va agafar-ne la presidència, va deixar-s’hi de sentir còmode i va abandonar el partit.
Va escriure articles i va publicar llibres com Insubmises en l’Església (1997) o Una història necessària (2011), en motiu del 25è aniversari del Col·lectiu de dones.
La cerimònia exequial serà diumenge, a les 11 del matí, al tanatori de Les Corts de Barcelona.