Cinema Estrena

L’estrena del mes

Bernat salvà

Destins inversos

‘Cezanne y yo’ explora la relació entre Paul Cézanne i Émile Zola, que eren amics des de nens i van tenir una relació molt diferent amb l’èxit artístic

Escriptor i pintor van tenir destins inversos

“Pot­ser la nos­tra amis­tat neces­sita el sol de la Pro­vença per sobre­viure.” Zola escriu aques­tes parau­les en una carta adreçada a Cézanne quan són joves. Que Paul Cézanne i Émile Zola anes­sin junts a una escola de la Pro­vença sem­bla una invenció ago­sa­rada d’un guio­nista. Però l’autor de Ger­mi­nal i Nana va ini­ciar una sòlida amis­tat des de la infan­tesa amb el pin­tor postim­pres­si­o­nista i cubista que va durar fins a la seva mort. Una relació inter­rom­puda per for­tes dis­pu­tes que els van allu­nyar, però mai van per­dre l’esti­mació i admi­ració que sen­tien un per l’altre. Tots dos pro­ta­go­nit­zen una acu­rada pro­ducció fran­cesa, Cézanne y yo, que s’acaba d’estre­nar als nos­tres cine­mes. Gui­llaume Gali­enne (Yves Saint Lau­rent) hi inter­preta el pin­tor, men­tre que l’actor i direc­tor Gui­llaume Canet (Pequeñas men­ti­ras sin impor­tan­cia) hi inter­preta Émile Zola.

La pel·lícula ha estat escrita i diri­gida per Danièle Thomp­son, guio­nista que s’ha pas­sat també a la direcció amb comèdies d’un cert èxit com La bûche (Cena de Navi­dad), Jet lag o Cena de ami­gos. D’una amis­tat parla també aquesta pel·lícula, però ben dife­rent del que plan­te­java en aquell sopar d’amics. “Fa quinze anys vaig lle­gir un arti­cle sobre l’amis­tat que va unir Cézanne i Zola des de la infància, fins que es van anar sepa­rant en créixer; mai havia sen­tit res sobre aquesta relació”, explica la guio­nista i direc­tora en les notes pro­mo­ci­o­nals de la pel·lícula. Quan la seva suc­cessió d’èxits al ter­reny de la comèdia es va inter­rom­pre amb Des gens qui s’embras­sent (2013), Danièle Thomp­son es va sub­mer­gir en la vida d’aquests dos grans artis­tes fran­ce­sos del segle XIX i es va tro­bar amb unes quan­tes sor­pre­ses: “Quan par­lem sobre Cézanne, Hugo o Renoir avui dia, ens ima­gi­nem uns extra­or­di­na­ris homes grans de cabell blanc –refle­xi­ona–. Però vaig des­co­brir uns homes joves en el seu camí per inten­tar con­ver­tir-se en alguna cosa. Homes en la seva inti­mi­tat, en les seves vides diàries, que ho eren tot menys extra­or­di­na­ris. No eren lle­gen­des, ni ico­nes, només joves amb amics, pro­ble­mes, som­nis, debi­li­tats i espe­ran­ces...”

L’argu­ment de la pel·lícula abasta 40 anys, entre el 1856 i finals del segle XIX. Paul Cézanne (1839-1906) i Émile Zola (1840-1902) fan amis­tat a l’escola on estu­dien, a Ais de Pro­vença, i els seus camins seguei­xen units a París. Zola, orfe i sense un cèntim, deci­deix valer-se de la bur­ge­sia a la qual tant va ata­car de jove per donar el seu gran salt a la lite­ra­tura. Cézanne, que ve d’una família benes­tant, rebutja tota vida social per cen­trar-se única­ment en la seva obra. La pel·lícula va fent salts geogràfics (sobre­tot entre París i Ais de Pro­vença) i salts tem­po­rals, enda­vant i enrere, en una mena de retrat impres­si­o­nista de la seva amis­tat, amb pin­ze­lla­des dels moments clau. Tots dos bus­quen la glòria artística, però el destí els reserva tra­jectòries ben dife­rents. “Es mor amb talent, però es menja amb diners”, li escriu Zola a Cézanne. El pin­tor, des­es­pe­rat per la falta de reco­nei­xe­ment durant els seus anys bohe­mis a París, li diu: “Es pot aca­ro­nar la pell de Nana i olo­rar el carbó de Ger­mi­nal. M’agra­da­ria pin­tar com tu escrius.” De caràcter fort, Cézanne i Zola van tenir for­tes dis­pu­tes. “Què passa quan un té èxit i l’altre no? –diu Danièle Thomp­son–. El que és interes­sant són aquests des­tins que es van cre­uant. Un fill de pares pobres que es con­ver­teix en un burgès ric, esta­blert i reco­ne­gut. I el fill de la riquesa, de pares bur­ge­sos, que coneix la mar­gi­nació i la pobresa.”

La pel·lícula també reflec­teix l’eterna dis­cussió sobre el dilema de l’artista entre la fide­li­tat a les seves idees o ven­dre’s l’ànima per diners. El seu amic Bap­tis­tin els retreu: “Els artis­tes viuen tota la vida en un tuguri a canvi d’un aplau­di­ment.” També s’hi reflec­teix els forts debats que hi va haver a París, ales­ho­res la capi­tal mun­dial de l’art, entre l’aca­de­mi­cisme i l’impres­si­o­nisme i els altres cor­rents inno­va­dors. Una època i una ciu­tat que Thomp­son filma des de l’admi­ració, però evi­tant la miti­fi­cació.

Cézanne y yo
Cézanne et moi
Direcció: Danièle Thompson
Intèrprets: Guillaume Gallienne, Guillaume Canet, Déborah François, Alice Pol, Alexia Giordano, Sabine Azéma
Gènere: Drama biogràfic País: França, 2016


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cézanne y yo

«Cézanne y yo»

Gènere: Drama
Direcció: Danièle Thompson.
Intèrprets: Guillaume Gallienne, Guillaume Canet, Déborah François, Alice Pol, Alexia Giordano.
Valoració crítica: [ep] [eb] [eb] [eb]

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia