La conquesta dels gegants

Els de Cal­des de Mala­ve­lla són gai­rebé uns titans, o, en tot cas, segur que un gegant sí que ho són. Aquesta cap de set­mana, s’hi ha cele­brat la tro­bada gegan­tera que fa gai­rebé un quart de segle que manté viva una tra­dició que s’empelta, a més, amb aquest fas­ci­nant i mític món de la cul­tura tra­di­ci­o­nal i popu­lar cata­lana

Ahir, la vila, real­ment, feia goig: unes trenta colles gegan­te­res i més de setanta gegants i gegan­tons pas­se­jant-se pel poble. Però, a més, Vicenç Sánchez i Aniol Frei­xas, dos joves del grup Cal­des Bot, van fer un pas en l’apas­si­o­nant món cas­te­ller i el van por­tar al dels gegants robo­tit­zats. Aquests dos estu­di­ants d’ESO van fabri­car unes pla­ta­for­mes amb una impres­sora 3D i amb apli­ca­ci­ons informàtiques i l’ajut de l’uni­vers Lego Lea­gue els van robo­tit­zar. Així, en Claudi Cal­derí, l’Emília Qui­rina, la Mala­ve­lla i el Suc de Bruc, d’una mida això sí molt por­ta­ble, van evo­lu­ci­o­nar amb un fas­ci­nant ball gegan­ter. D’aquí a fer un gegant al més pur estil Mazin­ger Z només hi va un pas. Ahir, de gegants, n’hi havia d’arreu, ja sigui de Roses o Sant Feliu de Guíxols, pas­sant per Salt i els seus més que catòlics reis o la pite­ruda geganta de la Bis­bal d’Empordà, la Rigo­berta

Però l’essència d’aquesta impres­si­o­nant tro­bada es manté intacta. Va ser per la festa major del 1988 quan es van estre­nar nous gegants a Cal­des. Van ser bate­jats l’11 de setem­bre amb el nom de Claudi Cal­derí, del lli­natge dels Clau­dis i del Cal­derí –un símbol heràldic estre­ta­ment lli­gat a Cal­des de Mala­ve­lla–, i Emília Qui­rina, de la família dels Qui­rins, un lli­natge romà que osten­tava l’auto­ri­tat muni­ci­pal –o decurió– a la vila d’Aquis Voco­nis. A par­tir d’aquell any, es va cons­ti­tuir la colla gegan­tera de Cal­des de Mala­ve­lla i els gegants no van parar d’aparèixer: en Papi­rus, en Vinus, en Duca­tus, l’Ursus, en Július i el cavall Titus. A més, s’han res­tau­rat en Jus­tinià, la Teodòsia i la gegan­tona Seclina. De fet, els de Cal­des poden ells sols fer una gran tro­bada. Tots els actes d’aquest cap de set­mana, l’encesa del monu­ment a la Vila Gegan­tera, cer­ca­vi­les, sopars i bere­nars de ger­ma­nor, només van demos­trar, una vegada més, el com­promís de tota una població amb la pre­ser­vació d’un bé tan i tan pre­uat i impor­tant com és la tra­dició feta cul­tura.