Sitges mira els refugiats

El cinema fantàstic és molt més que entre­te­ni­ment i no es desentén dels grans con­flic­tes del món actual. Així ho entén almenys el jurat ofi­cial del Fes­ti­val de Sit­ges, que va ator­gar ahir el premi a la millor pel·lícula a Jupi­ter’s moon (La lluna de Júpiter). Els guar­dons de la 50a edició es van lliu­rar ahir a la nit en un esce­nari exte­rior a La Fra­gata, al peu de l’església, amb una espec­ta­cu­lar cerimònia pro­ta­go­nit­zada per un King Kong de 12 metres mogut per una grua de grans dimen­si­ons. Un espec­ta­cle marca de la casa de La Fura dels Baus, amb molt sen­tit de l’humor, que va incloure també una quin­zena d’actors dis­fres­sats (un goril·la, un explo­ra­dor, indígenes...).

Diri­gida per l’hon­garès Kornél Mun­druczó, La lluna de Júpiter està pro­ta­go­nit­zada per un jove refu­giat sirià que creua la fron­tera de Sèrbia amb Hon­gria i és aba­tut per la poli­cia. Les bales li des­per­ten uns super­po­ders (levita, es curen les feri­des mor­tals...) i el metge que l’atén vol apro­fi­tar-se’n.

El guio­nista i direc­tor Alberto Marini, un dels mem­bres del jurat, va expli­car que la decisió es va pren­dre de manera unànime: “Va revo­lu­ci­o­nar totes les nos­tres idees sobre quina era la millor pel·lícula del fes­ti­val. No vam haver de dis­cu­tir. Ens va agra­dar la manera que té Kornél Mun­druczó de diri­gir una història tan deli­cada i com­pro­mesa, i ens agrada la valen­tia de fer una pel·lícula fantàstica sobre un tema social.” La lluna de Júpiter, que també es va endur el premi als millors efec­tes espe­ci­als, té dis­tri­bució i data d’estrena pre­vista als nos­tres cine­mes: el 17 de novem­bre.

El film hon­garès va fer fora a l’esprint final el trio de pel·lícules que més havien agra­dat a Sit­ges: la nord-ame­ri­cana A ghost story, la noru­ega Thelma i la britànica El ase­si­nato de un ciervo sagrado. Aquesta dar­rera, diri­gida pel grec Yor­gos Lan­ti­nos i pro­ta­go­nit­zada per Colin Far­rell i Nicole Kid­man, va que­dar fora del pal­marès ofi­cial. Només es va endur el premi de la crítica José Luis Guar­ner, com­par­tit ex-aequo amb el film bra­si­ler As boas manei­ras. A ghost story, una deli­cada i nostàlgica història de fan­tas­mes amb Casey Affleck enfun­dat en un llençol blanc, es va haver de con­for­mar amb el premi a la millor foto­gra­fia i dos pre­mis no ofi­ci­als: el del jurat del Car­net Jove i el nou que ator­ga­ven els volun­ta­ris del fes­ti­val.

De totes tres, Thelma, del direc­tor noruec Joac­him Trier, és la que va sor­tir més ben parada: pre­mis Espe­cial del Jurat, al millor guió i Méliès d’Argent a la millor pel·lícula euro­pea (aquest premi té jurat propi). Trier uti­litza el cinema fantàstic per trac­tar temes seri­o­sos (l’edu­cació, la religió, la sobre­pro­tecció dels pares...) en atri­buir super­po­ders a una jove uni­ver­sitària: els seus desit­jos es con­ver­tei­xen en rea­li­tat.

La cine­asta fran­cesa Cora­lie Far­geat debu­tava amb Revenge i va acon­se­guir un premi dels impor­tants, el de millor direc­tora. Relata la història d’una dona que ha estat vio­lada i es vol ven­jar dels seus agres­sors, en una cacera en un desert de Mèxic en què els papers de depre­da­dor i víctima can­vien.

L’actriu indonèsia Marsha Timothy es va endur el premi a la millor intèrpret feme­nina d’aquesta edició per Mar­lina the mur­de­rer in four acts, i el premi al millor actor va ser per a l’anglès Rafe Spall, del film de ter­ror Th ritual.