Dins de la guitarra

En una altra nit apoteòsica a l’Audi­tori de Girona, dins el Tem­po­rada Alta, Jorge Drex­ler (Mon­te­vi­deo, 1964) va fer aquesta poètica inter­pre­tació del prin­ci­pal ele­ment esce­nogràfic de l’espec­ta­cle, una gran esfera seg­men­tada per sis rat­lles paral·leles, en la qual es pro­jec­ta­ven dife­rents colors o imat­ges, per exem­ple un cel blau amb núvols blancs: segons Drex­ler, l’esfera és la boca d’una gui­tarra amb les seves sis cor­des i va con­vi­dar el públic a ima­gi­nar que tots ple­gats estàvem “asi­lats” dins de l’ins­tru­ment –ho deia quan pre­sen­tava Asilo, un dels temes del nou disc– “fugint de les inclemències de l’exte­rior”, durant les gai­rebé dues hores i mitja que va durar el con­cert. En el seu nou tre­ball, Sal­va­vi­das de hielo, Drex­ler rei­vin­dica la gui­tarra com mai: en rea­li­tat és l’únic ins­tru­ment que hi sona, en diver­ses vari­a­bles, però en directe ha pre­fe­rit reforçar-lo amb la bate­ria i el baix elèctric, absents en el disc. La rei­vin­di­cació de les sis cor­des va començar en el pròleg del con­cert: una gra­vació de Doña sole­dad, del can­tau­tor uru­guaià Alfredo Zitar­rosa (1936-1989). I amb els cinc músics ja en escena va sonar Movi­mi­ento, també el pri­mer tema de Sal­va­vi­das..., en què canta: “Somos padres, hijos, nie­tos y bis­ni­e­tos de inmi­gran­tes.”

Drex­ler va anar alter­nant les cançons del nou disc –totes excepte Man­dato– amb altres de dife­rents èpoques, inclo­ses algu­nes que “feia temps que no tocava”, com ara Río abajo i altres tres temes de Fron­tera (1999) i fins i tot algun tema ante­rior com ara Antes, de Llu­eve (1998), que va fusi­o­nar amb Free fallin’ per home­nat­jar “el mes­tre Tom Petty”.

Tan gran comu­ni­ca­dor com sem­pre, en una interacció cons­tant amb el públic, Drex­ler va recor­dar que dis­sabte feia exac­ta­ment 15 anys del seu pri­mer con­cert a Girona, una altra vigília de Sant Narcís, lla­vors a la Copa i al cos­tat del ja des­a­pa­re­gut grup celle­renc Petit Fours, amb un dels mem­bres del qual, Car­les Cors (Le Crou­pier), va can­tar en aquesta ocasió una versió bilingüe de La edad del hielo. I com que va dir que s’havia equi­vo­cat en la lle­tra, curi­o­sa­ment més en la part cas­te­llana que en la cata­lana, Drex­ler va rega­lar tot seguit la seva ja cone­guda relec­tura del Club Tonight dels man­re­sans Gos­sos. “És una ale­gria can­tar en una de les llengües en què es va inven­tar l’art tro­ba­do­resc fa un mil·lenni”, va dir. I per al públic gironí va ser també tota una ale­gria retro­bar-se amb el millor Drex­ler.