teatre
Angoixant ombra al TNC
Carme Portaceli dirigeix l’adaptació de la novel·la de Mary Shelley ‘Frankenstein’ a la Sala Gran del TNC, com un debat sobre el bé i el mal
Mary Shelley va inventar, ara fa dos-cents anys, la ciència-ficció. Frankenstein va obrir un gènere que superava el terror dels homes llop i els vampirs, per construir amb un imaginari que avançava al futur. El director del film Los ojos de Julia, Guillem Morales, amb el suport de la directora Carme Portaceli, ha construït una adaptació que transforma la narració original però respectant l’atmosfera descrita per Shelley. L’obra s’estrena aquest dijous i assumeix el repte d’ajuntar dos actors de caràcter com són Àngel Llàcer i Joel Joan (en els papers de Doctor Frankenstein i la Criatura), així com d’aconseguir que els altres papers del repertori doblin personatges amb colors si no antagònics sí molt diferents els uns dels altres.
Morales, que debuta al teatre, defineix l’aventura d’aquests dos anys d’escriptura de “fascinant”. El punt de partida és narrar aquesta història des de les dues vides paral·leles: la de Víctor Frankenstein, “que va de la llum a la foscor”; i la de la Criatura, “que va de la foscor a la llum”, resumeix la directora. La dramatúrgia convida que els dos protagonistes vagin retrobant-se i enfrontant-se fins a l’escena final: és un dard directe al cor de l’espectador, “una història preciosa per explicar l’ésser humà”.
El motor de l’obra és l’abandó de la criatura del Doctor Frankenstein. Morales busca el vessant emocional d’aquesta acció despietada. Si la ciència s’atreveix a reptar les lleis de la natura (que atorguen a la femella la capacitat de la procreació un cop fertilitzada pel mascle), Morales entén que la ciència acabarà substituint la religió. El conflicte ja no era tant la capacitat de crear, com la responsabilitat de portar una vida al món.
Shelley planteja una societat en què no seran necessàries les dones per a l’aparició de noves generacions. De fet, s’avança un segle al discurs de la marxista Alenksandra Kollontai, en ple procés de la societat comunista a Rússia. La Criatura, abandonada, anirà creixent i aprenent a partir de l’observació i (en aquesta adaptació de Morales) sota el guiatge de Lacey, un cec que en realitat té molta més llum i esperança que la resta dels seus companys. Aquest paper l’interpreta Lluís Marco, que, a la vegada, fa del pare de Frankenstein, un home fosc, amargat. Mentre la criatura creix i aprèn fins a convertir-se en un erudit, és el seu pare, el Doctor Frankenstein, el que acaba convertint-se en un monstre, i la Criatura, que tant feia atemorir els ciutadans, acaba sent-ne la víctima. Abans ha lluitat per ser acceptat, tot i l’angúnia que genera entre els mortals. Frankenstein, en canvi, opta per fer una vida a partir de restes de cossos morts del cementiri i perd, en algun moment, la seva compassió, però no es preocupa mai de recuperar-la.
L’escenògrafa Anna Alcubierre anomena afectuosament el seu artefacte escènic “el cuc Matrix”. Es tracta d’un espai que oprimeix per evocar la idea hermètica i claustrofòbica de Víctor Frankenstein. Però alhora, gràcies a la suma dels altres llenguatges escènics, també es transforma en moments de llum, i la claror que reclama l’aprenentatge de la Criatura. Es permet la dualitat del fosc al clar i viceversa. Tot i que l’espai sonor de Jordi Collet ressoni a sintetitzadors, el vestuari evoca l’època en què Shelley va escriure l’obra, en un instant en què la indústria signa la primera revolució obrera, deixant en evidència el treball artesanal de subsistència de la pagesia i els artesans. Portaceli i Morales admeten que era molt seductora la biografia de l’autora, però van decidir descartar-la perquè incloure la seva biografia els feia perdre eficàcia en la narració de l’obra.
Ferran Carvajal i Núria Legarda han ajudat en el moviment actoral. Una de les claus era construir la coreografia de la Criatura. Però, ja des de la primera lectura, Joel Joan la va construir des de la intuïció. Els assessors s’han limitat a donar-li uns recursos per evitar possibles lesions, a més d’integrar-ho en el teatre “de molta fisicalitat” (comentava Legarda, ahir en roda de premsa) que caracteritza Portaceli.
Notable gira
Frankenstein es representa del 15 de febrer al 25 de març a la Sala Gran del TNC. Coproduït amb Factoria Escènica Internacional (FEI) que va crear Portaceli a la Nau Ivanow de La Sagrera fa una desena d’anys, té prevista una gira a Premià de Mar (7 d’abril), Vic (8 d’abril), Vall (14 d’abril), Pineda de Mar (15 d’abril), Reus (21 d’abril), Lleida (22 d’abril), Girona (5 de maig), Manresa (6 de maig), Manacor (19 de maig), Tarragona (24 de maig) i Sant Cugat del Vallès (27 de maig).
És una notable gira, sobretot tenint en compte que parteix d’un escenari per a la Sala Gran, un espai que caldrà adaptar a escenaris de menor dimensió. Les obres del TNC que acostumen a girar per Catalunya són coproduccions de la Sala Petita, per facilitar l’adaptació en uns escenaris amb menys recursos que el de l’equipament públic.
Portaceli avui és la directora del Teatro Español de Madrid i ha hagut de compaginar aquest compromís (que és anterior a la seva contractació per al teatre de l’Ajuntament de Madrid). Per aquest motiu el director artístic del TNC, Xavier Albertí, va agrair el seu entusiasme i compromís amb un muntatge que, de fet, és un projecte bessó de l’adaptació de Jane Eyre, que ja va estrenar la temporada passada al TeatreLliure amb gran èxit.
