Cultura popular

JORDI PORQUERAS

PRESIDENT DEL COR DE CARAMELLES RAMON SENDRA

“La tradició de les caramelles es va perdent perquè als joves els costa”

Aquest vila-secà de llarga tradició familiar caramellaire lamenta el poc relleu generacional en els cors i fa una crida a la gent jove per mantenir les cantades

Quan va néixer el Cor de Cara­me­lles de Vila-seca?
Ha fun­ci­o­nat tota la vida. Jo vaig començar a for­mar-ne part quan tenia 5 o 6 anys però el meu pare, els tiets... sem­pre han estat al grup i ni recor­da­ven el seu nai­xe­ment; els més grans l’han vist sem­pre, el grup de cara­me­lles de Vila-seca.
Què són les cara­me­lles?
Tot i el seu ori­gen religiós, són cançons dedi­ca­des a les noies del poble, a les dones, a les esti­ma­des. Són cançons amb mis­sat­ges d’amor. El dis­sabte de Pas­qua es can­ten sota el balcó de les dones. Però lamen­ta­ble­ment cada vegada hi ha menys joves que hi vul­guin par­ti­ci­par, en les can­ta­des de cara­me­lles.
No hi ha relleu gene­ra­ci­o­nal al grup?
Li costa molt, a la gent jove. No sé si és per ver­go­nya, per dro­pe­ria..., no ho sé. Resulta que anem tot l’any amb la senyera i el nom de Cata­lu­nya a la boca, però a l’hora de seguir una tra­dició com aquesta no s’hi engan­xen. Costa molt que els joves s’hi apun­tin. I això que només sor­tim a actuar un dia a l’any. Inten­tem fer cri­des als joves però, si no ho sen­ten molt, no s’hi sumen. Abans formàvem el grup més de cin­quanta can­tai­res i ara som poc més d’una vin­tena. Des d’aquí vull ani­mar els joves vila-secans a apun­tar-se al grup. La majo­ria dels jove­nets ara només estan per les noves tec­no­lo­gies i els mòbils, i no es decan­ten per tra­di­ci­ons com aquesta.
Es va per­dent la tra­dició de les cara­me­lles a Vila-seca i, en gene­ral, a tot el Camp de Tar­ra­gona?
Cada vegada costa més de man­te­nir. A Vila-seca sí que es va per­dent la tra­dició perquè cada cop costa més d’esti­rar la gent a pren­dre part del grup. Però també és cert que fa molts anys que fem acti­vi­tats amb el grup, i a mol­tes ciu­tats de l’entorn també es manté aquesta tra­dició. A Reus hi ha tres o qua­tre grups; a Tar­ra­gona, també... Fa molts anys par­ti­cipàvem en una tro­bada impor­tant que se cele­brava a Sant Julià de Vila­torta [Osona]. Ara tenim pro­ble­mes perquè els joves rege­ne­rin el grup. El més jove del nos­tre grup és el meu nebot, que té 14 anys, i hi és més que res per la tra­dició fami­liar, perquè hi ha cinc o sis mem­bres de la família que estem al grup.
La mit­jana d’edat és alta, doncs?
Deu ser de prop de 50 anys. El més gran és el meu pare, que té 77 anys. Ara ja hem començat els assa­jos, dos dies a la set­mana, al Con­ser­va­tori de Música de Vila-seca.
Qui era Ramon Sen­dra, que dona nom al grup?
Era un antic direc­tor del grup de cara­me­lles i un gran cara­me­llaire. Va morir fa més de vint anys i ales­ho­res el cor va que­dar mig atu­rat. Però després jo vaig anar reco­pi­lant cançons i con­jun­ta­ment amb altres cara­me­llai­res el vam voler tor­nar a impul­sar.
El grup només actua el dis­sabte de Pas­qua?
Sí, només actuem el dis­sabte de Pas­qua, a més de par­ti­ci­par pun­tu­al­ment en alguna tro­bada que es faci en muni­ci­pis de l’entorn. Tra­di­ci­o­nal­ment es can­ta­ven després de la missa del dis­sabte de Pas­qua, quan la religió diu que Jesús va res­sus­ci­tar; en aquell moment ja es podia can­tar. Actu­al­ment, però, també volem fer arri­bar les cara­me­lles a la residència Vila-seca. Comen­cen a la residència i després fem un petit recor­re­gut pels car­rers i pla­ces del muni­cipi, fins a arri­bar a la plaça de l’Església, on hi ha la can­tada després de la missa pas­qual. També anem a can­tar a les cases on ens dema­nen que anem. Enguany volem reno­var una mica el reper­tori amb cançons noves, i també volem ampliar els assa­jos durant tot l’any, perquè així costi menys l’actu­ació de Pas­qua.
Qui­nes cançons hi intro­dui­ran com a nove­tat?
Entre d’altres, el Cant de Pas­qua, Abril flo­rit i altres cançons que par­len de la pri­ma­vera, les flors, les dones..., cançons molt melo­ses. També hi ha dife­rents tipus de melo­dies: hi ha masur­ques, sar­da­nes, jotes, val­sos jota... Un any fins i tot van adap­tar a cara­me­lles una cançó de rock. El reper­tori és molt divers.
El cor està for­mat només per homes?
Sí, perquè la tra­dició diu que és l’home qui va a can­tar a les dones, i per tant elles no hi poden can­tar. Tots els can­tai­res som homes.
No és només veu, sinó que també hi ha ins­tru­ments?
Sí, toquem amb gui­tarra, pan­de­reta, trom­peta, una tuba, saxo..., i fa dos o tres anys també vam intro­duir-hi l’uke­lele.
És poc habi­tual l’uke­lele en un grup de cara­me­lles?
Sí, però com que la bandúrria, que era l’ins­tru­ment més habi­tual, avui dia no la sabia tocar gai­rebé ningú del grup, vam con­si­de­rar que el so de l’uke­lele és bas­tant sem­blant, i vam deci­dir incloure-l’hi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia