“La tradició de les caramelles es va perdent perquè als joves els costa”

Ha fun­ci­o­nat tota la vida. Jo vaig començar a for­mar-ne part quan tenia 5 o 6 anys però el meu pare, els tiets... sem­pre han estat al grup i ni recor­da­ven el seu nai­xe­ment; els més grans l’han vist sem­pre, el grup de cara­me­lles de Vila-seca.

Tot i el seu ori­gen religiós, són cançons dedi­ca­des a les noies del poble, a les dones, a les esti­ma­des. Són cançons amb mis­sat­ges d’amor. El dis­sabte de Pas­qua es can­ten sota el balcó de les dones. Però lamen­ta­ble­ment cada vegada hi ha menys joves que hi vul­guin par­ti­ci­par, en les can­ta­des de cara­me­lles.

Li costa molt, a la gent jove. No sé si és per ver­go­nya, per dro­pe­ria..., no ho sé. Resulta que anem tot l’any amb la senyera i el nom de Cata­lu­nya a la boca, però a l’hora de seguir una tra­dició com aquesta no s’hi engan­xen. Costa molt que els joves s’hi apun­tin. I això que només sor­tim a actuar un dia a l’any. Inten­tem fer cri­des als joves però, si no ho sen­ten molt, no s’hi sumen. Abans formàvem el grup més de cin­quanta can­tai­res i ara som poc més d’una vin­tena. Des d’aquí vull ani­mar els joves vila-secans a apun­tar-se al grup. La majo­ria dels jove­nets ara només estan per les noves tec­no­lo­gies i els mòbils, i no es decan­ten per tra­di­ci­ons com aquesta.

Cada vegada costa més de man­te­nir. A Vila-seca sí que es va per­dent la tra­dició perquè cada cop costa més d’esti­rar la gent a pren­dre part del grup. Però també és cert que fa molts anys que fem acti­vi­tats amb el grup, i a mol­tes ciu­tats de l’entorn també es manté aquesta tra­dició. A Reus hi ha tres o qua­tre grups; a Tar­ra­gona, també... Fa molts anys par­ti­cipàvem en una tro­bada impor­tant que se cele­brava a Sant Julià de Vila­torta [Osona]. Ara tenim pro­ble­mes perquè els joves rege­ne­rin el grup. El més jove del nos­tre grup és el meu nebot, que té 14 anys, i hi és més que res per la tra­dició fami­liar, perquè hi ha cinc o sis mem­bres de la família que estem al grup.

Deu ser de prop de 50 anys. El més gran és el meu pare, que té 77 anys. Ara ja hem començat els assa­jos, dos dies a la set­mana, al Con­ser­va­tori de Música de Vila-seca.

Era un antic direc­tor del grup de cara­me­lles i un gran cara­me­llaire. Va morir fa més de vint anys i ales­ho­res el cor va que­dar mig atu­rat. Però després jo vaig anar reco­pi­lant cançons i con­jun­ta­ment amb altres cara­me­llai­res el vam voler tor­nar a impul­sar.

Sí, només actuem el dis­sabte de Pas­qua, a més de par­ti­ci­par pun­tu­al­ment en alguna tro­bada que es faci en muni­ci­pis de l’entorn. Tra­di­ci­o­nal­ment es can­ta­ven després de la missa del dis­sabte de Pas­qua, quan la religió diu que Jesús va res­sus­ci­tar; en aquell moment ja es podia can­tar. Actu­al­ment, però, també volem fer arri­bar les cara­me­lles a la residència Vila-seca. Comen­cen a la residència i després fem un petit recor­re­gut pels car­rers i pla­ces del muni­cipi, fins a arri­bar a la plaça de l’Església, on hi ha la can­tada després de la missa pas­qual. També anem a can­tar a les cases on ens dema­nen que anem. Enguany volem reno­var una mica el reper­tori amb cançons noves, i també volem ampliar els assa­jos durant tot l’any, perquè així costi menys l’actu­ació de Pas­qua.

Entre d’altres, el Cant de Pas­qua, Abril flo­rit i altres cançons que par­len de la pri­ma­vera, les flors, les dones..., cançons molt melo­ses. També hi ha dife­rents tipus de melo­dies: hi ha masur­ques, sar­da­nes, jotes, val­sos jota... Un any fins i tot van adap­tar a cara­me­lles una cançó de rock. El reper­tori és molt divers.

Sí, perquè la tra­dició diu que és l’home qui va a can­tar a les dones, i per tant elles no hi poden can­tar. Tots els can­tai­res som homes.

Sí, toquem amb gui­tarra, pan­de­reta, trom­peta, una tuba, saxo..., i fa dos o tres anys també vam intro­duir-hi l’uke­lele.

Sí, però com que la bandúrria, que era l’ins­tru­ment més habi­tual, avui dia no la sabia tocar gai­rebé ningú del grup, vam con­si­de­rar que el so de l’uke­lele és bas­tant sem­blant, i vam deci­dir incloure-l’hi.