Necessito un màster

Ui, s’acosta Sant Jordi. No vol­dria que aquesta afir­mació s’acabés con­ver­tint en una amenaça, però la festa s’està con­ver­tint en un petit (o gran) camp de bata­lla on cada any s’hi incor­po­ren nous i més bel·lige­rants actors. Es pot recor­dar amb cari­nyu aquell temps on la lluita se cen­trava entre mediàtics i escrip­tors, amb dos bàndols ben posi­ci­o­nats. Podies optar sense neces­si­tat de pen­sar gaire entre els poe­mes sump­tu­o­sos d’Anto­nio Gala, les novel·les d’egip­cis de Terenci Moix o les aven­tu­res tore­res de Belén Este­ban i els rela­xing cups of café con leche d’Ana Bote­lla.

Ara la cosa es com­plica força. Bue­na­fu­ente i Ruiz Zafón ja no mun­ten car­pes per­so­nals i úniques (això ja només ho fa Ciu­da­da­nos); peri­o­dis­tes tele­vi­sius i ter­tu­li­ans escri­uen lli­bres a cor què vols. I hi ha de tot, novel·les bones, novel·les abo­mi­na­bles, assa­jos, ruca­des, pro­duc­tes de màrque­ting, i com que els mit­jans afins i els amics i parents pro­fes­si­o­nals s’abo­quen a defen­sar-los sense cri­teri objec­tiu, costa des­triar el gra de la palla. A tot aquest bati­bull indes­xi­fra­ble enguany s’hi sumen els, pel cap baix, 3.700 lli­bres que s’han escrit i que s’aca­ba­ran d’escriure sobre el procés, el 155, les inde­pendències, els pio­lins. Estic patint, crec que tele­fo­naré a la Cris­tina Cifu­en­tes i li dema­naré que em signi una reco­ma­nació diri­gida als que tallen el bacallà a la Uni­ver­si­tat Cam­pec­hano I per tal que m’assig­nin un màster en Lli­bres Reco­ma­na­bles ver­sus Palla Mediàtica que m’ajudi a acon­se­guir feina com a pres­crip­tor i futur autor mediàtic en un mitjà de gran difusió i baixa exigència.