“Si hem recuperat ‘segell’, podem fer el mateix amb els «nyanyos»”

Fa rela­ti­va­ment poc, vaig ado­nar-me que la gent gran emprava una sèrie de parau­les, amb un llen­guatge viu, explícit i ric, i vaig deci­dir començar-les a apun­tar en una lli­bre­teta, alhora que les anava con­tras­tant amb dic­ci­o­na­ris i bibli­o­gra­fia. D’entrada, va ser­vir per fer xer­ra­des vin­cu­la­des a l’espai del metge rural, com a apèndix del voca­bu­lari i expres­si­ons popu­lars sobre la medi­cina a la Vall d’Aro. Però de mica en mica vaig veure que se li havia de donar sor­tida.

Vaig anar tro­bant per­so­nes que sabien més expres­si­ons i els vaig expli­car el pro­jecte i entre­vis­tar per mirar de con­tras­tar expres­si­ons. He tro­bat molts dia­lec­ta­lis­mes i he des­triat expres­si­ons mal dites o sot­me­ses al feno­men de la iodit­zació carac­terística a Sant Feliu, amb la col·labo­ració de mol­tes dones i paci­ents de l’Asil Surís. Però veia que s’estava per­dent un lèxic que feien ser­vir els avis i que els nets havien cas­te­lla­nit­zat.

La tele­visió, la revo­lució d’inter­net, els cul­tis­mes del llen­guatge mèdic... Però, com a anècdota, m’he tro­bat una paci­ent de 15 anys que va venir amb mal de panxa i quan li vaig pre­gun­tar si tenia cora­gre va empal·lidir i em va res­pon­dre: “Doc­tor, jo no em drogo.”

La gent ve amb piti­dos a les ore­lles, però no pas amb fressa o xiu­lets. Amb sar­pu­llits o habons en comp­tes de gra­nit­xa­des o favas­ses –o gui­ro­les, fins i tot, a l’Empordà–. Els que s’atra­gan­ten, es podrien ennu­e­gar, o enca­nyos­sar, al lito­ral de la Costa Brava. I els tirons dels run­ners, de tota la vida han estat estre­ba­des, revin­cla­des o revi­ra­des. Aviat segur que en direm una altra paraula en anglès.

Crec que és pos­si­ble. Si en una o dues gene­ra­ci­ons hem recu­pe­rat a l’escola segells –que quan era petit en dèiem sellos– o vore­res –abans ace­res–, per què no podem tor­nar a par­lar del rogall –quan estem afònics– o els nya­nyos per comp­tes de txit­xons. Hi ha ter­mes con­dem­nats als museus, com per exem­ple els rela­ci­o­nats amb el món de la pela del suro o la fabri­cació arte­sa­nal de taps. Però els malalts con­ti­nuen anant cada dia a la con­sulta.

També, però no he pretès fer una reco­pi­lació exhaus­tiva, sinó un text amè. Pot ser­vir als docents per tre­ba­llar el voca­bu­lari, però també com a tes­ti­moni –i home­natge– al par­lar que ens ha lle­gat la gent gran i d’interès per als matei­xos pro­fes­si­o­nals del món sani­tari.

Més que des­co­nei­xe­ment, hem entrat en una inèrcia d’un llen­guatge massa tècnic, en què a un paci­ent amb un ver­ti­gen se li diagnos­tica una labi­rin­ti­tis i si després de l’ensurt em pre­gunta a mi què és i li dic: “Mira, Jaume, tens un cap-rodo”, com que veu que és una cosa benigna, gai­rebé m’abraça. Hi ha un munt de pato­lo­gies banals que es poden diagnos­ti­car d’una manera més pla­nera, com ara un esven­tre­lla­ment, raco­nada o rebom­bori, sovint en comp­tes de gas­tro­en­te­ri­tis. Tam­poc no es tracta de rei­vin­di­car, com de vega­des em diuen, un català page­rol o arcaic, però dels ictus sem­pre se n’havia dit feri­du­res, i quan no exis­tia l’Alz­hei­mer, perquè encara no havia nas­cut el científic que li va donar nom, els malalts ja hi eren.

En capítols rela­tius a les parts del cos, els sen­tits, el sis­tema nerviós o la influència del món del mar, que a Sant Feliu dona per a molt. Els mare­jos, de fet, venen de la mar; i les res­sa­ques, els tràngols i la mar de fons en cas de pro­ble­mes; la gent que no sap quin mar navega o els que cat­xen, millor que no pas fer un bai­xon, com els vai­xells de mer­ca­de­ries massa car­re­gats quan els entrava aigua per la borda.

El 70%, pot­ser, prové de l’Empordà i les comar­ques giro­ni­nes. Però també hi he introduït ter­mes pro­pis del Piri­neu, del català cen­tral i el Camp de Tar­ra­gona, com ara anar moll, de molla, quan una per­sona va tova o camina amb feblesa. No he entrat gaire en el par­lar de les Ter­res de l’Ebre, el País Valencià o les Bale­ars, que dona­rien per a diver­sos lli­bres.

He enge­gat un compte de Twit­ter i ja hi tenim més de 700 segui­dors.