Música

Sergio Dalma

CANTANT

“M’agrada sortir de la meva zona de confort”

No em vaig plantejar ‘Via Dalma’ com una trilogia, ni tan sols volia gravar la segona part

Ser­gio Dalma (Saba­dell, 1964) torna un estiu més a l’Empordà, aquesta vegada per pre­sen­tar Via Dalma III el diven­dres 3 d’agost a la Ciu­ta­de­lla de Roses, dins del fes­ti­val Sons del Món (22.30 h, de 35 a 55 euros) i el dime­cres 8 d’agost al Fes­ti­val de Cap Roig, en aquest cas amb les entra­des ja exhau­ri­des.

El seu pri­mer disc, ‘Esa chica es mía’, es va publi­car el 1989 i, per tant, l’any vinent farà trenta anys. Ho cele­brarà?
Sí, però encara no sabem exac­ta­ment de quina manera. És pro­ba­ble que fem algun tipus de gira dife­rent, més exclu­siva.
L’any pas­sat va tan­car amb ‘Via Dalma III’ la seva tri­lo­gia dedi­cada a la cançó ita­li­ana. S’acaba aquí el pro­jecte?
En rea­li­tat no teníem pen­sat fer cap tri­lo­gia. De fet, el pri­mer disc no tenia ni número i tam­poc era par­ti­dari de fer un segon volum, però ho vaig haver de gra­var gai­rebé a petició del públic. Jo he dis­fru­tat molt amb aquests tres dis­cos, perquè són cançons que m’han acom­pa­nyat des de la meva infància i ado­lescència. Podríem con­ti­nuar, perquè no em fal­ta­rien cançons, però ho dei­xem aquí.
Real­ment, vostè és el més italià dels can­tants en espa­nyol.
Sí, suposo que sí. De fet, quan vaig treure el pri­mer disc, el 1989, més d’un es va pen­sar que era un altre d’aquells can­tants ita­li­ans que lla­vors adap­tava els seus temes al cas­tellà.
No ha anat a ven­dre gel als esqui­mals o, en aquest cas, a pre­sen­tar ‘ Via Dalma ’ a Itàlia?
El 2012 em van con­vi­dar al Fes­ti­val de San­remo, un esde­ve­ni­ment que sem­pre he seguit, i allà vaig can­tar El mundo i Bella sin alma en cas­tellà. En certa manera, va ser com tor­nar-los la pilota [riu].
Ja és una presència habi­tual en els fes­ti­vals d’estiu de l’Empordà. És una terra que l’atrau?
La veri­tat és que hi vinc sovint, tant per tre­ba­llar com per des­can­sar. Cap Roig sem­pre és una cita molt espe­rada, perquè és un dels fes­ti­vals cap­da­van­ters, i aquest any també tinc l’opor­tu­ni­tat d’actuar en un espai impres­si­o­nant com la Ciu­ta­de­lla.
Li agrada el vi? Ho dic perquè Sons del Món és un fes­ti­val de vi i música...
No surto a can­tar sense haver begut abans un parell de copes de vi, gene­ral­ment negre.
Doncs per al con­cert de Roses han mari­dat la seva música amb un vi blanc, con­cre­ta­ment el Sinols 2017 del Celler Empordà. La ‘som­me­lier’ del fes­ti­val diu: “Ser­gio Dalma és un jove savi, com el Sinols blanc [...] Té ritme, té aci­desa, però una aci­desa molt ben inte­grada.”
No sabia que el fes­ti­val fes aquest tipus de mari­dat­ges, però agra­eixo molt que em dedi­quin parau­les tan maques.
Després de 18 dis­cos i tan­tes cançons, els seus con­certs ja deuen arri­bar a les dues hores.
Podria arri­bar a fer-les, entre altres coses perquè Via Dalma ja és gai­rebé una avin­guda [riu], però pre­fe­reixo fer una hora i 40 o 45 minuts, perquè és millor que el públic es quedi amb ganes. Sobre­tot vull que la gent s’entre­gui al màxim, que es posi dreta, balli i faci el que vul­gui.
Ha gra­vat una cançó per a la sèrie ‘Paquita Salas’, de Net­flix. Té més pro­jec­tes audi­o­vi­su­als?
Vaig gra­var aquesta cançó perquè soc inquiet i m’agrada sor­tir de la meva zona de con­fort, i també perquè és un pro­jecte dels Javis [Javier Calvo i Javier Ambrossi], que tenen molt de talent. A final d’any s’estre­narà una pel·lícula espa­nyola, amb una petita sor­presa... Però no puc avançar més [riu].


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia