Plaer curt i intens

Rede­fi­nint el que vol dir ser una brass band (banda de vent-metall i per­cussió), Lucky Chops va fer-se viral el 2014 amb un vídeo enre­gis­trat al metro de Nova York en el qual toca­ven un mash-up de música funk. Amb l’ajuda de mili­ons d’espec­ta­dors de You­Tube d’arreu del món, Lucky Chops van començar a fer-se un lloc en l’escena musi­cal de Nova York i del món. Aquest grup de sis músics joves de car­rer amb molt de talent ha creat un espec­ta­cle ple d’ener­gia, amb un so dis­tin­tiu que fa que no puguis estar a la cadira només escol­tant.

Dis­sabte pas­sat, Lucky Chops van actuar al fes­ti­val Tempo Sota les Estre­lles , de Girona. Tan bon punt arri­ba­ves a la plaça del Jurats i veies la dis­po­sició de les cadi­res, ja t’ima­gi­na­ves que no seria un con­cert com qual­se­vol altre. Resulta que durant les pro­ves de so els inte­grants del grup van dema­nar a l’orga­nit­zació que les cadi­res esti­gues­sin ben apar­ta­des, dei­xant tota la pista davant de l’esce­nari com una per­fecta pista de ball.

A l’esce­nari, cada inte­grant va demos­trar tenir el seu propi estil, però tots s’aca­ben bar­re­jant d’una manera molt sonora, com en qual­se­vol dels seus mash-ups o batuts musi­cals, i amb un “Girona balla?” van posar en marxa el seu tre­pi­dant con­cert.

Durant les dues pri­me­res cançons només la gent que estava dreta als cos­tats va començar a ballar. La resta del públic es va anar acos­tant tímida­ment fins a situar-se davant de l’esce­nari.

Després de mitja hora de con­cert, amb el públic ren­dit als seus peus i quasi tots els assis­tents ballant al cen­tre de la pista, Lucky Chops ja havien demos­trat la bri­llant capa­ci­tat que tenen per donar la seva inter­pre­tació per­so­nal a les dife­rents ver­si­ons que fan d’artis­tes tan dis­pars com ara James Brown, Mic­hael Jack­son, Adele i fins i tot el can­tant de reg­ga­e­ton Don Omar.

El con­cert va aca­bar just una hora després de començar, a les 22.07 h, i el grup no va fer ni tan sols l’intent d’ofe­rir un bis. Jos­hua Hol­comb (trombó), que s’havia eri­git en front­man durant tot el con­cert, va dema­nar dis­cul­pes als assis­tents, ja que havien de mar­xar perquè a les cinc de la mati­nada havien de tocar en un altre fes­ti­val, a València. Amb la mateixa ener­gia que van obrir, van tan­car el con­cert i van mar­xar. Molta ener­gia i un plaer curt, però molt intens.