“No creiem en la cançó pop perfecta”

La banda es va for­mar quan vam aca­bar el col·legi. Les ganes de fer música sem­pre van ser-hi, però cap de nosal­tres pen­sava que podíem arri­bar tan lluny. El salt més gran el vam fer quan Pau­lina Rubio va deci­dir can­tar amb nosal­tres Mi nuevo vicio. Per a nosal­tres era un repte, així que vam deci­dir apro­fi­tar l’opor­tu­ni­tat i va sor­tir bé.

Crec que hi ha infi­ni­tes mane­res de posar eti­que­tes i, en el nos­tre cas, sens dubte està con­di­ci­o­nat pel fet que toquem ins­tru­ments com ara el banjo, la man­do­lina i les harmòniques. Però una raó per què Morat té un so par­ti­cu­lar és perquè als qua­tre ens agra­den dife­rents estils de música i, a l’hora de com­pon­dre, això enri­queix les nos­tres cançons.

En deter­mi­nats temes sí que hi ha un so molt par­ti­cu­lar que no s’acos­tuma a tro­bar en el pop, com per exem­ple a Cómo te atre­ves. Pro­ba­ble­ment, en Morat pot haver-hi rit­mes de qual­se­vol altre lloc abans que de Colòmbia, però segur que si t’hi poses a bus­car influències colom­bi­a­nes, també en tro­baràs.

Avui en dia, afor­tu­na­da­ment, fun­ci­o­nen molt bé les coses a Mèxic, perquè vam tenir l’opor­tu­ni­tat de gra­var amb Ale­jan­dro Fernández i això ens va aju­dar molt. Estem tocant a tot Lla­ti­noamèrica i l’Estat espa­nyol, i men­tre puguem fer música, la por­ta­rem on ens sigui pos­si­ble.

Les col·labo­ra­ci­ons juguen un paper molt impor­tant en la car­rera de Morat . Dir que no sem­pre és una opció, però sem­pre hem dit que sí a les col·labo­ra­ci­ons que ens han vin­gut de gust, i han estat mol­tes. Fins ara, hem col·labo­rat amb artis­tes amb què hem tro­bat nexes d’unió i són experiències que ens han enri­quit. Ens agra­da­ria molt col·labo­rar amb Pablo López, Ale­jan­dro Sanz, Leiva, Juli­eta Vene­gas, Maná... La llista és infi­nita.

És increïble que esti­gui tot venut des de fa dies. Sem­pre ha estat molt espe­cial tocar a Cata­lu­nya. Tenim la for­tuna que els nos­tres fans cata­lans sem­pre ens han donat molt de suport.

Gene­ral­ment, ens encar­re­guem de la música i acos­tu­mem a tenir un molt bon equip de tre­ball que sap per­fec­ta­ment com uti­lit­zar la nos­tra música, com en el cas de Gru 3.

Ens encanta la idea de fer un disc amb una sèrie de cançons que con­nec­tin entre si, però, avui en dia, la música ha evo­lu­ci­o­nat i és impor­tant estar vigent i tre­ba­llar també a través de les pla­ta­for­mes digi­tals, que ens per­me­ten avançar temes de l’àlbum. El pro­per disc té un con­cepte musi­cal i estètic que els nos­tres fans ani­ran conei­xen amb ante­lació, a poc a poc.

Gene­ral­ment, a l’esce­nari sumem dos músics més: som sis, amb un altre gui­tar­rista i un pia­nista. En aquesta gira per l’Estat espa­nyol no por­tem pia­nista, només som cinc, i Juan Pablo toca el piano en alguns temes.

Crec que un no sap el moment exacte en què fa alguna cosa que a la gent li pot agra­dar. No cre­iem en la cançó pop per­fecta: algu­nes vega­des, sor­tim gua­nyant i d’altres, per­dent, però arris­car sem­pre suma.