Patrimoni

La terrisseria romana d’Ermedàs

Un llibre posa al descobert un dels principals centres de producció de ceràmica en l’època romana altimperial

La bòbila va estar en funcionament entre mitjan segle I i final del segle II dC

L’any 1963, el pro­fes­sor Erun­dino Sanz va reco­llir diver­sos mate­ri­als ceràmics a la superfície d’uns camps d’Ermedàs i va dipo­si­tar-los al Museu Arqueològic Comar­cal de Banyo­les. A par­tir d’aque­lla pri­mera pista i d’una pri­mera inter­venció el 1982, es va poder vali­dar l’existència d’una ter­ris­se­ria romana en aquell indret; però va ser neces­sari espe­rar al 1999 per poder ende­gar, amb el suport de l’Ajun­ta­ment de Cor­nellà del Terri i l’abric científic de l’equip de recerca de la vil·la romana de Vilauba, una sèrie d’exca­va­ci­ons gai­rebé con­ti­nu­a­des que s’han traduït en un volu­minós lli­bre, pre­sen­tat el 9 de novem­bre pas­sat a la sala de graus de la Uni­ver­si­tat de Girona

El volum, edi­tat pel Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany, per­met con­fir­mar el model d’ocu­pació que va pre­do­mi­nar durant l’època romana en el ter­ri­tori d’inte­rior, amb explo­ta­ci­ons indígenes, com les de Sant Julià de Ramis o Por­que­res, que sub­sis­tien amb el nou model de roma­nit­zació a par­tir de les ciui­ta­tes d’Empo­riae i de Gerunda. En aquest sen­tit, la cre­ació d’una bòbila revela no només la neces­si­tat de loca­lit­zar un entorn pri­vi­le­giat per desen­vo­lu­par aquesta acti­vi­tat, amb grans bancs d’argila i abun­dant aigua i lle­nya; sinó també la vocació d’abas­tar una zona en cons­tant crei­xe­ment, ja fos amb mate­rial cons­truc­tiu o dolia per emma­gat­ze­mar les colli­tes. Tal com es recull en les con­clu­si­ons finals, “la cre­ació d’una bòbila és la mos­tra que s’ha arri­bat a un alt índex de roma­ni­tat, un senyal inequívoc de la intro­ducció i del tri­omf dels nous paràmetres impo­sats pel domi­na­dor romà”.

Les exca­va­ci­ons han permès posar al des­co­bert una superfície supe­rior als 3.000 metres qua­drats i un com­plex d’estruc­tu­res que per­me­ten conèixer amb pre­cisió com fun­ci­o­nava un cen­tre de pro­ducció d’aques­tes carac­terísti­ques. En aquest sen­tit, la ins­tal·lació par­tia d’una estruc­tura for­mada per un espai cen­tral obert, vol­tat per una estruc­tura de porxo i nau de tres braços. A la part ori­en­tal hi havia un nucli de qua­tre forn amb un volum de càrrega esti­mat a l’entorn del 150 metres cúbics. Una reforma poste­rior mos­tra la neces­si­tat de fabri­car peces més peti­tes, ade­qua­des per a la vida quo­ti­di­ana. El lli­bre incor­pora algu­nes aqua­rel·les de Jordi Sagrera, dibui­xant i arqueòleg, que per­me­ten fer-se una idea de com era aquesta bòbila en el seu moment de màxima pro­ducció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia