Patrimoni

Merèixer els llibres

El centenari de les biblioteques populars, com les d’Olot i Figueres, ha coincidit amb l’anunci del carnet únic i el préstec interbibliotecari de fons de tot el país

L’anunci que la Gene­ra­li­tat es pro­posa implan­tar en breu un car­net únic i un catàleg de fons com­par­tit per a les més de qua­tre-cen­tes bibli­o­te­ques públi­ques de Cata­lu­nya va ser trac­tat a la majo­ria de mit­jans de comu­ni­cació com una mera nota de ser­veis, com si més aviat infor­mes­sin de l’estat del trànsit pas­sada l’hora punta. La mesura, al con­trari, és d’una rellevància excep­ci­o­nal, perquè reins­taura el préstec inter­bi­bli­o­te­cari ja exis­tent en temps de la Man­co­mu­ni­tat (encara que la pre­ca­ri­e­tat dels mit­jans de comu­ni­cació alen­tia molt el ser­vei), amb el qual els usu­a­ris podran sol·lici­tar títols dis­po­ni­bles a qual­se­vol bibli­o­teca pública del país, i no només a les de la seva mateixa conur­bació, com fins ara. Un lec­tor de Girona podrà sol·lici­tar, doncs, un lli­bre del qual només hi hagi un exem­plar regis­trat a Gra­no­llers, posem per cas, i reco­llir-lo i retor­nar-lo a la bibli­o­teca del sis­tema públic de lec­tura que li quedi més a prop.

La uni­fi­cació del ser­vei i, per tant, també del catàleg bibli­ogràfic, anun­ci­ada dimarts pas­sat durant la clau­sura de la com­me­mo­ració del cen­te­nari de la Xarxa de Bibli­o­te­ques Popu­lars, impul­sada per la Man­co­mu­ni­tat el 1918, és una aspi­ració en la qual es tre­ba­llava des de fa qua­tre anys i que dona un sen­tit ple a la cele­bració d’efemèrides: no com una reme­mo­ració de glòries pas­sa­des, sinó com una obra en curs de la qual es poten­cia el millo­ra­ment con­tinu.

Que la notícia fos difosa per l’ani­ver­sari de les pri­me­res bibli­o­te­ques popu­lars posa de mani­fest el refe­rent polític i cul­tu­ral en el qual clara­ment s’ins­pira. Aque­lla xarxa de bibli­o­te­ques des­ple­gada fa cent anys, d’acord amb una dis­po­sició que havia estat apro­vada per la Man­co­mu­ni­tat ja el 1915 i que ompli­ria de con­tin­gut Eugeni d’Ors, pri­mer des del Con­sell de Peda­go­gia i després com a direc­tor d’Ins­trucció Pública, va repre­sen­tar un esforç pio­ner a tot l’Estat espa­nyol per moder­nit­zar un país cul­tu­ral­ment depri­mit en què prop del qua­ranta per cent de la població era anal­fa­beta. De les vuit bibli­o­te­ques que va arri­bar a pre­veure la Man­co­mu­ni­tat abans de ser liqui­dada per la dic­ta­dura de Primo de Rivera, dues van ser implan­ta­des en ter­res giro­ni­nes: la d’Olot, inau­gu­rada el 22 de setem­bre de 1918 com la segona de les qua­tre con­si­de­ra­des pio­ne­res o prin­cep, com li agra­dava dir-ne a Ors (les altres tres van ser les de Valls, Sallent i les Bor­ges Blan­ques, a les quals s’afe­gi­ria l’any següent la de Canet de Mar), i la de Figue­res, que va ser apro­vada en la segona ton­gada i inau­gu­rada el 1922, com les del Ven­drell i Pineda. Totes res­po­nien a un model arqui­tectònic pràcti­ca­ment cal­cat que rein­ter­pre­tava l’arque­tip clàssic del tem­plet, amb un atri de colum­nes coro­nat per cúpules a banda i banda.

La d’Olot va ser aixe­cada en uns ter­renys cedits pel poten­tat Manel Mala­grida que ofe­rien un entorn reti­rat i idíl·lic que aca­ba­ria supo­sant un entre­banc: calia molta devoció a la cul­tura per cami­nar més de quinze minuts per arri­bar-hi. L’edi­fici aca­ba­ria sent ender­ro­cat el 1967. La de Figue­res, aixe­cada al solar d’una antiga presó, era més cèntrica, però va ser des­truïda durant els bom­bar­de­jos de la Guerra Civil i després de suc­ces­si­ves res­tau­ra­ci­ons, seria subs­tituïda per l’actual. Encara que avui sem­bli increïble, fins als anys vint del segle pas­sat, amb la implan­tació d’aque­lles bibli­o­te­ques cap­da­van­te­res, no exis­tia a cap racó de la península el préstec de lli­bres “a qual­se­vol per­sona que ho sol·liciti i sense garan­tia de cap classe”, com excla­mava fas­ci­nat Josep Puig Puja­des.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia