La més ben valorada

«És la millor peça, tot i que no està gaire ben ins­tal·lada, és massa a prop de l'entrada del tea­tre. Llui­ria més si les estre­lles esti­gues­sin dis­tribuïdes per tota la plaça. Però és sens dubte de les millors escul­tu­res con­tem­porànies que s'han fet a Reus i al país.» Sal­va­dor Juan­pere (que con­fessa que té des de petit debi­li­tat per l'escul­tura La Pas­to­reta, de Joan Rebull, «encara que ara ni es vegi tal com l'Ajun­ta­ment l'ha situat a la plaça») con­si­dera L'alçament de la par­tida, la sub­til i alhora radi­cal escul­tura de Fran­cesc Vidal que l'Ajun­ta­ment va col·locar fa deu anys a l'entrada del Tea­tre Bar­trina (estre­lles hollywo­o­di­a­nes de ferro dedi­ca­des als com­po­nents del grup moder­nista de la colla de l'Ala­dern), la millor obra de la via pública de la ciu­tat. No és l'únic. L'escul­tor i pro­fes­sor Joan Rom diu que la ins­tal·lació de Vidal «reu­neix molt del que es pot dema­nar a una obra situ­ada a l'espai públic: ade­quació a l'entorn, uti­lit­zació d'un codi pro­per i com­pren­si­ble per a la majo­ria de ciu­ta­dans i rei­vin­di­cació en clau d'humor d'un mite ultra­lo­cal com és, en aquest cas, el Grup Moder­nista de Reus». De fet, a Rom li agrada perquè «en rea­li­tat es tracta d'un anti­mo­nu­ment».

«No està bé que ho digui, però també és la que m'agrada més.» El mateix Fran­cesc Vidal con­fessa que està espe­ci­al­ment con­tent de la seva obra: «És ecològica, poc vis­tosa, està feta amb mate­ri­als barats i, a sobre, la pots tre­pit­jar.» Vidal és molt crític amb el parc escultòric de la ciu­tat, del qual salva les obres Nucli, de Sal­va­dor Juan­pere, i Punt de fuga per a una situ­ació irre­ver­si­ble, de Rufino Mesa («són més que cor­rec­tes»), però no pas Cos de llum, l'escul­tura de Jaume Plensa de la Bibli­o­teca Cen­tral Xavier Amorós. La de Plensa, en canvi, és des­ta­cada per Aureli Ruiz, ja que ell mateix va ser qui va sug­ge­rir-ne la col·locació a l'ante­rior regi­dor de Cul­tura, Xavier File­lla: «No em fa gaire el pes però vam triar una obra de Plensa perquè vam creure que havia de ser la filo­so­fia del pla d'escul­tu­res que havia de redac­tar Abel Figue­res. Però vis­tes les escul­tu­res que s'ins­tal·laran enguany, sem­bla que no ho vam acon­se­guir.» Hi coin­ci­deix Pere Folch, artista i també pro­fes­sor de l'Escola d'Art i Dis­seny (que, com Juan­pere, con­fessa debi­li­tat per una altra obra de Rebull: la repro­ducció d'Els tres gita­nets que hi ha a la tomba de l'escul­tor al cemen­tiri de Reus): «No sé si la peça és la més encer­tada –diu amb referència a l'obra de Plensa–, però m'agrada i és una sort que tin­guem a Reus una obra d'un dels escul­tors més impor­tants del món.» L'escul­tora Ester Fer­rando troba l'obra de Plensa esplèndida, jun­ta­ment amb les de Sal­va­dor Juan­pere i Fran­cesc Vidal: «Són obres que feien pre­veure un Reus ambiciós en el ter­reny artístic. Però el que s'està posant ara em fa dub­tar que siguem una ciu­tat moderna.»