Llibres

Torna la bruixa

Set anys després de ‘La bruixa de pedra’, Miquel Fañanàs recupera el personatge llegendari en el conte infantil ‘La bruixa amiga’

L’autor gironí va escriure aquest conte per a la seva neta, que ha inspirat la protagonista

No és la pri­mera vegada que el prolífic escrip­tor gironí Miquel Fañanàs escriu per al públic infan­til i/o juve­nil. Entre els vint-i-tres lli­bres que cal­cula que ha publi­cat, hi ha també altres títols com ara La pedra màgica (1995) –lli­bre del qual s’han venut prop de 70.000 exem­plars–, On és el tigre? (1999) i La roca del Corb (2004). I ara apa­reix La bruixa amiga (Edi­ci­ons MMV), un conte adreçat a lec­tors i lec­to­res a par­tir de 9 anys, en el qual recu­pera el per­so­natge lle­gen­dari de la bruixa de la cate­dral de Girona, la cèlebre gàrgola que ja va ins­pi­rar la seva novel·la La bruixa de pedra (2012), amb la qual va gua­nyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica. Fañanàs pre­sen­tarà La bruixa amiga dis­sabte vinent a la Lli­bre­ria 22 de Girona (12 h), acom­pa­nyat per Pili Bosch, mes­tra de l’escola Domeny, i per Gemma Fañanàs, la neta de l’escrip­tor, que ara té 10 anys. De fet, la Gemma ha ins­pi­rat la pro­ta­go­nista del conte –la senyo­reta Pili també hi apa­reix– i, a més, el lli­bre exis­teix en bona part gràcies a ella: “Fa un any i mig, la Gemma em va dir que jo havia fet mol­tes novel·les, però mai no n’havia escrit una per a ella, així que, després de rumiar-hi una mica, vaig escriure un conte i l’hi vaig rega­lar per al seu novè ani­ver­sari, en una edició caso­lana, només de tres exem­plars. Va ser més tard que, par­lant amb l’edi­tora Mia Mas­grau de tex­tos per a la revista La Punxa, li vaig dir que tenia aquest conte, per si hi volia donar un cop d’ull. A ella li va agra­dar i, ja amb la pers­pec­tiva de publi­car-lo, vaig ampliar i millo­rar el conte que havia escrit per a la Gemma, i, per fer les il·lus­tra­ci­ons inte­ri­ors i de la por­tada, vam tro­bar la Laia Ber­loso, que també és mes­tra a Taialà.”

La Gemma del lli­bre viu a la plaça de Sant Pere i, des de la fines­tra de la seva habi­tació, mira cada nit la bruixa de la cate­dral amb uns prismàtics. A mig camí entre la rea­li­tat i el somni, se li apa­reix la bruixa com una dona que, amb els seus poders, l’ajuda en la recerca de dos com­panys de classe per­duts en una excursió per la vall de Sant Daniel. “Hi ha un moment en què també enllaço amb la història de La bruixa de pedra, amb per­so­nat­ges com ara Guisla Reca­sens [la dona con­ver­tida en gàrgola per haver tirat pedres als cape­llans] i l’inqui­si­dor Nico­lau Eime­ric”, recorda Fañanàs, que també fa un petit cameo en el lli­bre –com l’escrip­tor que va a l’escola de la Gemma a expli­car la lle­genda de la bruixa, “cosa que vaig fer”–, en el qual també hi ha un altre per­so­natge secun­dari 100% real: un lli­bre­ter ano­me­nat Gui­llem que, com el Ter­ri­bas ori­gi­nal, diu: “Demà serà un altre dia.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia