Sempre emocions

Diuen Bet Miralta i Jordi Aspa que van entrar al món del circ bus­cant la lli­ber­tat. Ara adme­ten que la seva per­cepció ha can­viat una mica però en la seva cons­tel·lació sem­pre hi ha la recerca de l’emoció, bus­car la manera d’expres­sar-la. Des d’avui i fins al 2 de juny, el Mer­cat de les Flors els dedica aquest cicle, que, més que veure alguns dels seus espec­ta­cles, per­met entrar en el seu món cre­a­tiu, en els seus còmpli­ces. Es pre­sen­ten tres mun­tat­ges (Devo­ris causa, Pugi­la­tus i Quan els crancs por­tin talons)i dues com­pa­nyies con­vi­da­des (L’Attrac­tion Céleste i Circo Aéreo).

Les acti­vi­tats ja van començar fa unes set­ma­nes amb uns tallers de clown amb per­so­nes jubi­la­des del barri. Les par­ti­ci­pants (al final van que­dar les dones només) van deci­dir que ho volien com­ple­tar amb un petit xou per als seus amics i fami­liar i en què es va per­me­tre l’entrada als tre­ba­lla­dors del Mer­cat de les Flors. Miralta els va dema­nar que defi­nis­sin l’experiència i van coin­ci­dir mol­tes a ano­me­nar-ho com una opor­tu­ni­tat per des­co­brir emo­ci­ons noves. Una sen­sació que també és motor per a Escar­lata Cir­cus: man­te­nen en car­tell aquells mun­tat­ges que encara els sob­ten. Per exem­ple, de Devo­ris causa (estre­nat el 2009), acu­mu­len ja més de 500 fun­ci­ons i encara tenen reac­ci­ons ines­pe­ra­des del públic. “Si ens avor­rim dei­xem de fer aquell espec­ta­cle”, acla­reix Miralta. Tot i que els dos actors es van conèixer en una escola de circ a França prac­ti­cant funam­bu­lisme i llançament de gani­vets, en els seus espec­ta­cles sem­pre s’han uti­lit­zat tècni­ques de circ per expli­car una història a patir d’uns per­so­nat­ges ten­dres i empàtics. Per a Aspa, el seu circ és com els mòbils d’Ale­xan­der Cal­der o la poe­sia visual de Joan Brossa, ele­ments que bus­quen un altre punt de vista, una carac­terística de l’art.

Escar­lata Cir­cus va començar la seva car­rera el 1987, ja fa més de 30 anys. La pare­lla (pro­fes­si­o­nal i afec­tiva) també va diri­gir un gra­pat d’anys el Fes­ti­val Tra­pezi (1997-2010). En la cons­tel·lació s’apro­fi­tarà per fer dues pro­jec­ci­ons d’un docu­men­tal sobre la car­rera de la com­pa­nyia: La curi­osa màquina escar­la­tesca (diven­dres 24 i 31 a les 18.30 h a la Sebastià Gasch). També hi haurà dos con­vi­dats d’honor, Sergi López (avui) i Magí Serra (31 de maig), per fer un ape­ri­tiu de ben­vin­guda. Amb Sergi López els uneix que són veïns de Vila­nova i la Geltrú, i com­panys d’escena repe­ti­des vega­des. Amb Magí Serra, artista i com­pa­nyia han nas­cut i cres­cut junts, seguint-se ini­ci­al­ment per la relació amis­tosa dels Escar­lata amb el seu pare, Joan Serra. Aquests Redo­bles nobles són dues entra­des per fer l’ober­tura de cada jor­nada. Per a la tra­jectòria d’Escar­lata els redo­bles són molt carac­terístics. Els han fet amb llen­ties, cigrons o blat de moro. El redo­ble incita a parar atenció. Dei­xar anar gra sobre el tam­bor len­ta­ment és la manera més fidel de fer un redo­ble si no es té prou conei­xe­ments de música.

Des d’avui i només fins diu­menge hi ha ins­tal·lada la carpa de Devo­ris causa dins de la sala MAC. També avui i demà es tor­narà a aixe­car Pugi­la­tus, una peça molt fosca diri­gida per Andrés Lima i en què Aspa com­par­teix esce­nari amb Piero Stei­ner, en una mena de ring patètic. L’obra estre­nada a l’Espai Lliure, es va ador­mir de seguida perquè no va tro­bar prou valen­tia dels pro­gra­ma­dors per aco­llir-la als seus tea­tres, segons lamenta Aspa. També avui i diu­menge es pro­duirà una actu­ació de Bobi­nes de L’Attrac­tion Céleste, una com­pa­nyia de músics que ha desen­vo­lu­pat un espec­ta­cle musi­cal de clown clàssic i que sin­to­nitza molt bé amb el món Escar­lata.

Del 31 de maig al 2 de juny la com­pa­nyia fa la pre­sen­tació a Bar­ce­lona de Quan els crancs por­tin talons, una peça en què refle­xi­o­nen sobre el pas del temps, sobre la iden­ti­tat, a par­tir d’uns rols que recor­den els de la també aplau­dida Cor­roc (que no ha entrat final­ment a aquesta cons­tel·lació). L’acom­pa­nyarà el Circo Aéreo amb Un cir­que plus juste (1 i 2 de juny), un solo en una vela de dimensió reduïda. Jani Nuu­ti­nen va aju­dar a defi­nir l’espai de Devo­ris causa, i sem­pre han estat con­ta­gi­ant-se de for­mes tea­trals. Per cert, el ser­vei de res­tau­ració del Mer­cat, La Soleá, s’ha inven­tat una tapa específica, una mena de gas­patxo de color escar­lata, per a l’ocasió.