Els testimonis muts

Isa­bel Banal (Cas­tell­fo­llit de la Roca, 1963) inau­gura demà al Museu de la Medi­terrània (19 h) una ins­tal·lació inèdita al vol­tant de la taula com a moble quo­tidià i alhora simbòlic. L’expo­sició és fruit, de fet, d’una crida de l’artista als veïns de Tor­ro­e­lla de Montgrí perquè cedis­sin per al mun­tatge tau­les de totes clas­ses i mides de la seva pro­pi­e­tat, que ella ha mani­pu­lat per adap­tar-les als seus propòsits. Intents, que es podrà visi­tar fins al 2 de setem­bre, retorna doncs a un ele­ment recur­rent en el tre­ball d’Isa­bel Banal, tan atenta al món natu­ral, al xoc entre natu­ra­lesa i arti­fici, però també a la quo­ti­di­a­ni­tat, sovint jugant amb les alte­ra­ci­ons d’escala i la mini­a­tu­rit­zació.

“Les nos­tres tau­les i cadi­res / conei­xen coses de nosal­tres / que les nos­tres amants no sabran mai”, escri­via el poeta Auden. Per a Isa­bel Banal pot­ser no són por­ta­do­res de secrets tan incon­fes­sa­bles, sinó tes­ti­mo­nis silen­ci­o­sos de les nos­tres vides que, a còpia de temps, aca­ben per assem­blar-se’ns. Per a ella ser­vei­xen més aviat com a arque­tips: apa­rent­ment idènti­ques les unes a les altres (una post sos­tin­guda per qua­tre pals), totes tenen les seves par­ti­cu­la­ri­tats, les seves mar­ques. Jun­ta­ment amb la taula, l’expo­sició pren com a ele­ment ver­te­bra­dor la imatge del pont, que Isa­bel Banal asso­cia a una idea uni­ver­sal de trànsit, de recerca i de con­nexió, però també a un deter­mi­nat pai­satge rural que, com a gar­rot­xina, li és molt pro­per; un pai­satge humit, generós en rius i rie­res que han anat con­fi­gu­rant el ter­ri­tori des de la mun­ta­nya fins al mar, com passa també amb el Ter i Tor­ro­e­lla de Montgrí.

L’artista ha tre­ba­llat en aquesta ins­tal·lació amb el canvi d’escala, que con­fronta rea­li­tat i pen­sa­ment. Els ponts que ha fet ser­vir són els matei­xos que es posen per deco­rar els pes­se­bres caso­lans, pai­sat­ges que fem i des­fem cada any, i que entren en diàleg amb el cos humà i amb les tau­les, uns altres pai­sat­ges quo­ti­di­ans. En el fons es tracta de plan­te­jar rela­ci­ons que par­len de dua­li­tat i sime­tria, de movi­ment, de vin­cles i comu­ni­cació.

Simultània­ment, Isa­bel Banal també tindrà oberta l’expo­sició Tra­gi­na­do­res a l’Espai del Lúcid, a La Sala de Tor­ro­e­lla de Montgrí, on es pre­sen­tarà el lli­bre de poe­sia El tres no fuma o la dura crosta, de Joan Puja­des. Tra­gi­na­do­res és una sèrie de cinc foto­gra­fies del 2016 en les quals l’artista s’ha retra­tat dins d’una sena­lla, una galleda, un cove, un cis­tell i una caixa de fruita de plàstic, reci­pi­ents usu­als de la page­sia, men­tre fa el gest de por­tar-se a si mateixa, en una evo­cació del tre­ball anònim i dur de les dones del camp.