Luz brilla al pòrtic

Luz Casal va pre­sen­tar dis­sabte, en el marc incom­pa­ra­ble de la plaça de la basílica de Cas­telló d’Empúries, el seu últim disc, Que corra el aire (2018), el seu pri­mer disc amb nous temes des d’Almas geme­las, publi­cat el 2013. En canvi, Luz va obrir aquest reci­tal espe­cial al fes­ti­val Sons del Món amb dues cançons del seu disc d’home­natge a Dalida, Ámame i Háblame de amor, sense cap pre­sen­tació prèvia, amb la plaça de la basílica plena a ves­sar d’un públic bol­cat en l’artista. Durant tot el con­cert Luz va man­te­nir una gran com­pli­ci­tat amb els espec­ta­dors, sobre­tot amb les dones, a les quals va dedi­car la com­ba­tiva No me importa nada.

Luz va expli­car que havia esco­llit un reper­tori expres­sa­ment pen­sat per a aquest espai tan espe­cial, ja que era la pri­mera vegada que can­tava davant del pòrtic d’una basílica. Luz va triar per a l’ocasió 21 cançons de diver­sos dis­cos com el d’home­natge a Dalida o Vida tóxica, del qual va inter­pre­tar 18 años, una història entre un noi de 18 anys i una dona que en té el doble: una situ­ació que la can­tant va expli­car que ella mai havia vis­cut però que no sabia si algun cop ho lamen­ta­ria. I va riure. No hi van fal­tar tam­poc Entre mis recu­er­dos, Sen­tir o Piensa en mí, un tema que, segons va dir, no havia dei­xat de can­tar mai des del 1991. Amb Lucas, del seu últim disc, va tor­nar a emer­gir la Luz més sen­si­ble, a través de la història com­mo­ve­dora d’un nen que va morir pre­ma­tu­ra­ment, una tragèdia que ella va viure de prop. I també es va mani­fes­tar la Luz més rockera i enèrgica amb Que corra el aire i Un pedazo de cielo, que van fer sal­tar tota la plaça. Luz va tan­car el con­cert amb un emo­tiu Boig per tu, can­tat en part en català, que va fer aixe­car tot el públic de les cadi­res, després d’una intensa nit en què Luz va il·lumi­nar el pòrtic de la basílica.