L’àngel recuperat

A Clarence Mil­ton Bekker el pas­sat d’artista de música house, amb el nom de CB Mil­ton i amb èxits, ballats a les pis­tes dels noranta, com ara Send me an Angel , li mar­quen un pre­sent de soul i funk, molt balla­ble, amb un reper­tori allu­nyat dels estàndards i cate­go­rit­zant com a clàssics del gènere èxits pop. Tot i que va can­tar Sin­ner­man al con­cert de dijous a la nit al fes­ti­val Tempo , Clarence Bekker, nas­cut a Suri­nam i resi­dent actu­al­ment a Bar­ce­lona, va con­ver­tir la sessió de prop de dues hores en una exhi­bició vocal i de malucs. El con­cert va començar, però, inti­mista, amb el Vale­rie d’Amy Wine­house, entre el públic.

Acom­pa­nyat d’una banda for­mada per teclats, gui­tarra, baix, bate­ria, trom­peta, saxo i cors, va alter­nar cançons d’altres amb temes pro­pis, com ara Mr Poli­ce­man , amb un to de denúncia envers les auto­ri­tats que sobre­pas­sen el seu poder o Mr Mora­lity, sobre la hipo­cre­sia. Ver­si­ons d’I want to break free, amb un toc reg­gae; Man in the mir­ror, de Mic­hael Jack­son, o la pre­ci­o­sista Pur­ple rain, de Prince, van demos­trar el do que té per trans­me­tre. I mol­tes tau­les: a mig con­cert va ani­mar el públic a can­tar ple­gats Killing me softly, una dis­tracció que va pas­sar inad­ver­tida men­tre els tècnics arre­gla­ven el so d’un micròfon que crui­xia. Tot un show­man, va con­vi­dar l’actor gironí Ovidi Llo­rente a inter­pre­tar Stand by me . Amb els ànims amunt, la crida a la revo­lució va arri­bar amb una versió de Talking about revo­lu­tion , de Tracy Chap­man, amb una potència més pròpia dels Red Hot Chili Pep­pers.