Una soprano lluminosa

Quan Núria Rial va aca­bar de can­tar una ària de l’Ode for the birth­day of Queen Anne, va escla­tar un bram admi­ra­tiu a l’església del Carme de Pera­lada , on la soprano actu­ava en un con­cert ínte­gra­ment dedi­cat a peces d’Händel junt amb el tenor sevillà i la for­mació Cape­lla Cra­co­vi­en­sis, diri­gida per Jan Tomasz Ada­mus. L’oda cele­bra, a més de l’ani­ver­sari de l’estra­feta reina Anna d’Angla­terra, el trac­tat d’Utrecht, que va posar fi a l’ano­me­nada guerra de Suc­cessió espa­nyola amb con­seqüències tan nefas­tes per a la sobi­ra­nia de Cata­lu­nya. Tan­ma­teix, va donar peu a cele­brar el cant d’una excep­ci­o­nal soprano cata­lana que pos­si­ble­ment tin­dria més popu­la­ri­tat si no estigués con­sa­grada sobre­tot al reper­tori bar­roc. El cas és que ales­ho­res la veu de Núria Rial va sem­blar més trans­pa­rent, llu­mi­nosa, expan­siva i defi­ni­ti­va­ment bella que mai: una pura delícia de musi­ca­li­tat que va crear una sen­sació joiosa.

La inter­pre­tació d’un frag­ment (Eter­nal source of light divine) de l’oda de Händel va ser el moment cul­mi­nant d’un con­cert extra­or­di­nari amb un pro­grama extret de diversa mena de peces (can­ta­tes, ora­to­ris, odes i òperes, entre les quals, tant de recu­pe­ra­des com Rode­linda, Alcina i Ari­o­dante, però també d’obli­da­des) del com­po­si­tor ale­many, però amb una llarga vida a Angla­terra, a la recerca del que va con­ver­tir-se en una raresa en la lírica bar­roca, atesa la seva pre­ferència per la veu dels cas­trati: els duets de soprano i tenor. La recerca ha sigut pro­fi­tosa i és així que, a més d’inter­pre­tar cadas­cun diver­ses àries, Juan Sancho i Núria Rial van excel·lir i com­pe­ne­trar-se en duets bellíssims, com ara O prince whose vir­tues all admire (d’Her­cu­les, una de les òperes ama­ga­des de Händel), l’exul­tant Happy, happy we! (de Acis i Gala­tea, que no se sap si és una sere­nata, una oda pas­to­ral o una petita òpera) i As ste­als the mourn, peça de l’oda pas­to­ral L’Alle­gro, il Pen­se­roso ed il Mode­rato que, inter­pre­tada just a la mei­tat del con­cert, va repe­tir-se com a bis davant d’un públic entu­si­as­mat.

Si l’any pas­sat Núria Rial i Juan Sancho van coin­ci­dir al Fes­ti­val Cas­tell de Pera­lada en la versió semi­es­ce­ni­fi­cada de Rinaldo diri­gida per Xavier Sabata, dijous hi van tor­nar en ple­ni­tud ben acom­pa­nyats per la for­mació polo­nesa Cape­lla Cra­co­vi­en­sis, que inter­preta amb ins­tru­ments d’època i cri­te­ris històrics.