Cinema

Un viatge delirant

La comèdia negra ‘Ventajas de viajar en tren’ sorprèn en el Festival de Sitges amb diverses històries ben trenades empeses per la bogeria

Aritz Moreno debuta i sorprèn amb el que descriu com “una joguina sobre la ficció”

“Els bojos i els actors tenim alguna cosa en comú; la inter­pre­tació té a veure amb el fet de donar fe a un deliri, a una rea­li­tat inven­tada.” Ernesto Alte­rio no té cap incon­ve­ni­ent a reconèixer alguns punts en comú de la seva pro­fessió amb cer­tes malal­ties men­tals. Parla de Ven­ta­jas de via­jar en tren, adap­tació de la novel·la homònima d’Anto­nio Ore­judo publi­cada el 2000, que tracta del poder de la fabu­lació, de la con­nexió que hi pot haver entre els deli­ris d’un boig i la lite­ra­tura o el cinema.

Ernesto Alte­rio, Luis Tosar, Belén Cuesta, Pilar Cas­tro i Javier Botet són alguns dels pro­ta­go­nis­tes d’aquesta pel·lícula del debu­tant Aritz Moreno, que ahir es va pre­sen­tar a la secció Ofi­cial Fantàstic Com­pe­tició del Fes­ti­val de Sit­ges i va ser rebuda amb ria­lles i aplau­di­ments.

L’Helga (Pilar Cas­tro) interna el seu marit en un cen­tre psi­quiàtric i, quan agafa el tren per tor­nar a casa, un supo­sat psi­quia­tre (Ernesto Alte­rio) li comença a expli­car històries deli­rants, amb una estruc­tura que recorda per moments el joc de les nines rus­ses: una història n’engloba una altra, que porta a una ter­cera història...

Una joguina

Aritz Moreno defi­neix la pel·lícula com “una joguina en si mateixa sobre la ficció, auto­cons­ci­ent que és una pel·lícula, i t’ho crida durant tota l’estona a la cara”. “Ja t’està dient que el que et dis­po­ses a veure no és real, és una ficció, i de fet es repe­teix mol­tes vega­des, i és part de la trama –hi afe­geix, en una entre­vista a El Punt Avui–. Aquest joc de fic­ci­ons m’atreia molt.” La difi­cul­tat d’adap­tar el lli­bre no el va por­tar a fer-se enrere: “Jus­ta­ment les com­ple­xi­tats són el que em van atraure. La novel·la m’encanta, és de les meves favo­ri­tes. La vaig lle­gir fa cinc anys i hi vaig veure una pel·lícula com aquesta, una mar­ci­a­nada molt pecu­liar.”

Aritz Moreno (Sant Sebastià, 1980) creu que “la ver­sem­blança està sobre­va­lo­rada”. “No et pots creure qual­se­vol cosa que et diguin. I haver-te de cenyir a ser ver­sem­blant de vega­des pot resul­tar avor­rit. Està bé de tant en tant sal­tar-te totes les regles.” Ell se les salta en una pro­posta ori­gi­nal, arris­cada i ben resolta.Belén Cuesta comenta que no es tras­passa la línia del res­pecte pels malalts men­tals: “No hi ha cap falta de res­pecte, no s’està retra­tant un malalt des de fora, sinó que es dona la seva visió, nar­rant diver­ses històries. No es posa en el cen­tre la malal­tia.”

Cine de gènere espa­nyol

En una jor­nada sense gai­res estre­lles, però molt públic, ahir es va pre­sen­tar també a Sit­ges en la secció Ofi­cial Fantàstic fora de com­pe­tició el docu­men­tal Sesión sal­vaje, que ofe­reix una panoràmica del nai­xe­ment, l’esplen­dor i la des­a­pa­rició del cinema espa­nyol de gènere entre finals dels sei­xanta i prin­ci­pis dels noranta. Els direc­tors Paco Limón i Julio César Sánchez exa­mi­nen amb nostàlgia i admi­ració l’spag­hetti wes­tern, el cinema de ter­ror, el cinema quin­qui i altres pro­duc­tes popu­lars de sèrie B a través de frag­ments d’unes 70 pel·lícules i una vin­tena de tes­ti­mo­nis, entre els quals hi ha Álex de la Igle­sia, Fer­nando Esteso, Nacho Viga­londo, Simó Andreu, Euge­nio Martín, Mari­ano Ozo­res... Una pel·lícula feta “des de l’amor” i “amb total lli­ber­tat” que va pro­vo­car ria­lles i nostàlgia en diver­sos moments al públic de Sit­ges, molt fan, com els direc­tors, d’aquests films de sèrie B.

D’altra banda, joves cre­a­dors de Bande à Part, la UPF i l’Escac han obtin­gut els pre­mis SGAE Nova Auto­ria 2019, ator­gats ahir a la secció Noves Visi­ons del Fes­ti­val de Sit­ges. El de millor direcció ha estat ex aequo per a Cuando acabe el verano, de Marina Espi­nach (escola Bande à Part), i La mugre, Pau Bösch i Berta Gal­vany (UPF).El premi al millor guió també s’ha ator­gat ex-aequo a Gusa­nos de seda, d’Agustín Eli­zalde i Car­los Villa­faina (ESCAC), i Cuando acabe el verano, de Marina Espi­nach. Juan Luis Pérez, de l’ESCAC, ha obtin­gut el guardó a la millor música ori­gi­nal per Gusa­nos de seda.Sit­ges va aco­llir ahir al mig­dia la pro­jecció dels 10 tre­balls fina­lis­tes de la 20a edició dels Pre­mis SGAE Nova Auto­ria, pro­vi­nents de 9 uni­ver­si­tats. Un jurat for­mat per Mar Coll, Carla Simón i Alfred Taps­cott ha triat els fina­lis­tes i els gua­nya­dors entre 39 tre­balls audi­o­vi­su­als pre­sen­tats de 17 uni­ver­si­tats i esco­les de cinema.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia