Llibres

Rouret, la mà dreta de Companys

Rafel Bruguera publica la biografia de l’escriptor i polític escalenc Martí Rouret, mestre i polític republicà

Va arribar a ser sotssecretari de la Presidència de la Generalitat durant la Guerra Civil espanyola

Martí Rou­ret i Callol (l’Escala, 1902- Ciu­tat de Mèxic, 1968), després d’exer­cir de mes­tre i ini­ciar la car­rera política a Móra d’Ebre, va ocu­par des­ta­cats càrrecs de la Cata­lu­nya repu­bli­cana, tot con­ver­tint-se en estret col·labo­ra­dor i home de màxima con­fiança del pre­si­dent Lluís Com­panys. La der­rota repu­bli­cana en la Guerra Civil va por­tar Rou­ret a l’exili, pri­mer a França i, final­ment, a Mèxic i, el 1954, va ser un dels impul­sors de l’elecció de Josep Tar­ra­de­llas com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Durant la seva car­rera poli­facètica també va impul­sar dife­rents publi­ca­ci­ons.

L’escrip­tor i polític esca­lenc Rafel Bru­guera, actu­al­ment dipu­tat al Par­la­ment de Cata­lu­nya i exal­calde de l’Escala, s’ha fixat en la figura de Martí Rou­ret per publi­car el seu sisè lli­bre, Martí Rou­ret. L’Escala, Móra d’Ebre, Bar­ce­lona, Mèxic, edi­tat per la Fun­dació Josep Irla. Es tracta d’una bio­gra­fia que també inclou arti­cles i poe­mes del mes­tre i polític repu­blicà que va arri­bar a ser sots­se­cre­tari de la Pre­sidència de la Gene­ra­li­tat entre el 1936 i el 1939. La publi­cació consta de dues parts –la bio­gra­fia i un recull de 105 poe­mes i arti­cles de Rou­ret–, un pròleg a càrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira i un epíleg de José María Murià, nebot de Martí Rou­ret i resi­dent a Mèxic.

Bru­guera explica que ha vol­gut trac­tar la figura d’aquest des­ta­cat mes­tre i polític repu­blicà perquè se situa en el marc de tre­ball de recerca per recu­pe­rar la història de l’Escala. Con­si­dera que el càrrec de sosts­se­cre­tari de la Pre­sidència de la Gene­ra­li­tat va ser el “més impor­tant i llarg” que va osten­tar: “Era una tasca de màxima con­fiança de Lluís Com­panys. Durant tota la Guerra Civil en va ser la mà dreta.” Va començar a pre­pa­rar aquest lli­bre el 2015, mit­jançant el tre­ball de recerca i de bui­datge d’heme­ro­teca de notícies i arti­cles, endint­sant-se en arxius de referència com ara el del Par­la­ment de Cata­lu­nya, l’Arxiu Naci­o­nal de Cata­lu­nya, el de Sala­manca i els d’àmbit més local, com ara els de l’Escala i Móra d’Ebre.

Revis­tes i política

Martí Rou­ret va des­ta­car des de ben jove al seu poble natal pel com­promís cívic i cul­tu­ral, sent fut­bo­lista, actor ama­teur i fun­da­dor de la revista quin­ze­nal Costa Brava, que es va edi­tar entre el 1919 i el 1922. L’ofici de mes­tre el va por­tar de Llo­ret de Mar a Móra d’Ebre per fer-se càrrec del Cen­tre Ins­truc­tiu Democràtic, una escola laica fun­dada per la Joven­tut Repu­bli­cana el 1913. Va ser mem­bre dels cor­rents de reno­vació pedagògica i va orga­nit­zar excur­si­ons, acti­vi­tats musi­cals i tea­trals. Rou­ret també va impul­sar i diri­gir dues revis­tes, La Riuada –de difusió de la cul­tura cata­lana a la comarca– i l’Ideal de l’Ebre, amb clar signe polític repu­blicà i d’esquer­res. A Móra d’Ebre, va ini­ciar una fructífera tra­jectòria política que el por­ta­ria a exer­cir des­ta­ca­des res­pon­sa­bi­li­tats en la Cata­lu­nya repu­bli­cana.

Més tard, ja com a sots­se­cre­tari de la Gene­ra­li­tat, durant tot el període de guerra, es va fer càrrec dels ser­veis con­su­lars i diplomàtics de Cata­lu­nya pel que fa a la pro­tecció de ciu­ta­dans estran­gers i dels béns comer­ci­als i indus­tri­als. Els dar­rers dies de la Bar­ce­lona repu­bli­cana, Rou­ret va assu­mir les res­pon­sa­bi­li­tats de sal­va­guar­dar bona part de l’arxiu del Par­la­ment i d’eva­cuar els dipu­tats que encara res­ta­ven a la capi­tal cata­lana just abans que les tro­pes fran­quis­tes ocu­pes­sin la ciu­tat. La der­rota en la Guerra Civil el va empènyer a l’exili, pri­mer a França i després a Mèxic.

L’autor pre­sen­tarà el lli­bre el diven­dres 13 de desem­bre a l’Alfolí de la Sal en un acte que han orga­nit­zat l’Ajun­ta­ment de l’Escala i la Fun­dació Josep Irla i a què assis­ti­ran l’alcalde, Víctor Puga, la secretària gene­ral adjunta d’ERC, Marta Vilalta, la catedràtica emèrita d’història con­tem­porània de la Uni­ver­si­tat de Girona, Anna M. Gar­cia, i el pre­si­dent de la Fun­dació Irla, Joan Manuel Tres­ser­ras.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia