Amor fugaç de Tirant i Carmesina

Han cal­gut 10 anys perquè el Gran Tea­tre del Liceu torni a copro­duir un tre­ball d’Òpera de But­xaca (ho va fer el 2010 amb Hyper­mu­sic Pro­lo­gue d’Héctor Parra). Del 13 al 15 de febrer es repre­sen­tarà al foyer de la Ram­bla Diàlegs de Tirant e Car­me­sina, una òpera con­tem­porània amb lli­bret de Marc Rosich i par­ti­tura de Joan Magrané. Les entra­des estan pràcti­ca­ment exhau­ri­des. L’artista Jaume Plensa ha fet el dis­seny de l’espai, un lloc que abraça l’òpera i que li aporta una lec­tura afe­gida a la trama. El direc­tor artístic del Liceu, Víctor García de Gomar, cele­brava diven­dres aquesta col·labo­ració que apropa al seu desig d’un Liceu de les arts i el va con­vi­dar a, pròxima­ment, dis­se­nyar una esce­no­gra­fia per a una òpera del Liceu.

L’òpera ja es va estre­nar al juliol en el Fes­ti­val de Pera­lada. Rosich, que havia fet una adap­tació de la novel·la de Joa­not Mar­to­rell el 2007 per a Calixto Bieito (en què també hi va inter­ve­nir el músic Car­les San­tos), adver­teix que aquesta peça ha bus­cat l’essen­ci­a­lit­zació d’aquesta relació tan bus­cada i només fugaçment con­su­mada.

Magrané cele­bra les òperes de cam­bra perquè inci­dei­xen molt millor en el caràcter dels per­so­nat­ges, des de la pro­xi­mi­tat del públic. S’ha com­post pen­sant en les veus i les apti­tuds dels tres can­tants Josep-Ramon Olivé (Tirant) Isa­be­lla Gaudí (Car­me­sina) i Anna Alàs (Pla­er­de­ma­vida i Viuda repo­sada). La direcció musi­cal és de Fran­cesc Prat, que cele­bra aques­tes pro­duc­ci­ons, fetes des de la com­pli­ci­tat dels artis­tes, amb uns plan­te­ja­ments “romàntics”, adver­tia Rosich. Prat, que també acaba de diri­gir una peça de San­tos al Lliure (Pitur­rino fa de músic, )admet que hi ha un ele­ment que el rela­ci­ona amb Magrané: l’hones­te­dat musi­cal.