“Curiosament, em sento més acompanyada que mai”

“El con­fi­na­ment ha enxam­pat els escrip­tors en tem­po­rada alta: visi­tes a esco­les, bibli­o­te­ques, viat­ges, pro­mo­ci­ons, pre­sen­ta­ci­ons... He fre­nat i m’he reclòs a casa, amb la família, pen­sant que, tot i la tragèdia, podria escriure. Impos­si­ble, les rela­ci­ons soci­als a les xar­xes s’han mul­ti­pli­cat i m’he rein­ven­tat tele­tre­ba­llant i estre­nyent vin­cles. Som éssers soci­als per natu­ra­lesa i, mal­grat viure dins d’una dis­to­pia, sols, el que se’n diu sols, no ho estem. Curi­o­sa­ment, em sento més acom­pa­nyada que mai.”