“El que ens passa és per no haver reflexionat quan s’havia de fer”

“Nosal­tres som una família amb tres fills, un d’ells un bebè. Molta gent ho passa fatal perquè porta molts dies sola, però jo estic molt ocu­pat i vaig ser­vit d’aquesta neces­si­tat que tenim tots de tocar, besar, abraçar, esti­mar... Estic fins als nas­sos de sen­tir dir a la gent que és a casa refle­xi­o­nant. Ara no toca refle­xi­o­nar, això que ens està pas­sant és con­seqüència de no haver refle­xi­o­nat quan s’havia de fer. Ara hem d’apro­fi­tar per des­can­sar d’aquesta vida de bojos, amb aquest ritme que ens imposa el capi­ta­lisme. Ara veig la meva filla vuit hores més del que la veig nor­mal­ment, aquest dis­curs l’he sen­tit molt poc. És quan això s’acabi que hauríem de refle­xi­o­nar, però quan tor­nem a estar bé ens obli­da­rem de fer-ho.”