cultura

el repunt

Antològic Benet Espuny

«Benet, format a Tortosa amb els mestres Ferran Arasa i els Cerveto, va adquirir després una experiència i projecció, humana i artística, plenament internacional»

Antològic i gai­rebé nona­ge­nari, el pin­tor Josep Benet Espuny (Tor­tosa, 1920) arri­barà (així ho espe­rem) el pròxim pri­mer d'agost als noranta anys. Per cele­brar-ho –i després d'alguns anys en què, a Tor­tosa, el seu nom sem­blava esbor­rat del mapa artístic–, la dele­gació de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat a les Ter­res de l'Ebre, amb la col·labo­ració de l'Ajun­ta­ment de la seva ciu­tat, orga­nitza en home­natge, del 18 de juny al 30 de juliol, al Palau Oli­ver de Bote­ller, una expo­sició de la seva pin­tura, qua­li­fi­cada (pot­ser massa ràpida­ment) d'antològica.

Si no recordo mala­ment, fa set o vuit anys, va ser l'Auto­ri­tat Portuària de Tar­ra­gona la que va haver d'orga­nit­zar-li una mos­tra digna d'aquest nom, amb mol­tes pin­tu­res, dibui­xos i gra­vats de cadas­cun dels seus períodes, que tenen geo­gra­fies molt diver­ses: Tor­tosa, Bar­ce­lona (a par­tir de 1942), Madrid (1945), Roma i el con­junt d'Europa (1949-1954), Estats Units (1955) i, durant una quin­zena d'anys, fins a 1971 que retornà, Veneçuela.

Benet, sol­dat de la quinta del biberó, que va saber el que va ser la bata­lla de l'Ebre, for­mat a Tor­tosa amb els mes­tres Fer­ran Arasa i els Cer­veto, va adqui­rir després una experiència i pro­jecció, humana i artística, ple­na­ment inter­na­ci­o­nal. Aquest fet –junt amb el d'haver-se dedi­cat inten­sa­ment al seu ofici i de no haver obeït, des de la tran­sició, el decàleg polític dels qui la van domi­nar– ha cons­tituït, segu­ra­ment, el pecat que ha hagut de pur­gar a les seves velle­ses, per part d'alguns sec­tors del tor­to­si­nisme d'esquer­res. Per damunt de la cate­go­ria humana i artística, sem­pre hi ha qui posa davant les fide­li­tats polítiques i, quan aques­tes no són ser­vi­des, lla­vors ve el silenci a què se sot­met els cre­a­dors, per més que aquests –com en el cas de Benet Espuny– hagin estat valo­rats i dis­tin­gits per l'Acadèmia de Belles Arts d'Espa­nya a Roma, pels grans museus nord-ame­ri­cans i la His­pa­nic Soci­ety of Ame­rica, que el nomenà soci hono­rari el 2001.

Aquesta és, doncs, una vella història que ens conei­xem. La inde­pendència, en comp­tes de ser pro­te­gida com un valor d'alta huma­ni­tat, és pena­lit­zada per aquells que dic­ten el com­por­ta­ment ideològic de tots aquells altres que sobre­sur­ten i que són prou inde­pen­dents per no neces­si­tar la pro­tecció pater­nal interes­sada dels grups domi­nants.

Vaig arri­bar al conei­xe­ment directe d'aquesta gran per­so­na­li­tat de l'art, d'aquest home­not del sud tor­tosí, gràcies a uns amics del seu àmbit ciu­tadà –Marquès, Fran­quet i Duran–, els quals me'l pre­sen­ta­ren, fa uns deu anys, al cor del Delta i em van des­co­brir la seva tra­jectòria, tot espe­rant que seria hono­rada com calia a la seva ciu­tat natal. Però, ja dic, hi hagué unes pre­ven­ci­ons polítiques cap a la seva per­sona, i això és el que ara intenta fer-se obli­dar amb aquesta expo­sició antològica (és un dir), proveïda, bàsica­ment, amb obres de la col·lecció par­ti­cu­lar del pin­tor.

Una expo­sició (pel que sem­bla, breu en quan­ti­tat, intensa en con­tin­gut) que porta el títol de L'artista des de l'ànima, que encaixa per­fec­ta­ment amb el que ell creu que és la gran pin­tura de tots els temps, la que fa sen­tir l'ànima del que és ple­na­ment humà. Un clàssic, doncs, del millor pai­sat­gisme català ens revi­sita a la seva ciu­tat d'ori­gen, que mai oblidà després d'haver vol­tat la Seca i la Meca, i a la qual tornà fa qua­ranta anys per tor­nar a pin­tar aquests orígens (dels arros­sars als Ports i de Mira­vet a Cor­bera) amb la ple­ni­tud de magis­teri asso­lida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia