cultura

el reportatge

Reserva Verda

L'assessor de la mítica sèrie «Nissaga de Poder» publica la seva primera novel·la, ambientada al Penedès

El cas­tell d'Olèrdola. El cas­tell d'Olèrdola –n'apa­rei­xen molts durant la novel·la– és un dels indrets clau en el desen­vo­lu­pa­ment de la història. Grau com­bina acció, ficció, història i rea­lisme geogràfic. Julia Navarro o Fran­cesc Mira­lles van tenir èxit. Ara el busca ell, al Penedès.


Marta Alonso és una peri­o­dista d'un set­ma­nari de Madrid que rep l'encàrrec de fer un repor­tatge sobre les rei­vin­di­ca­ci­ons d'un col·lec­tiu que defensa la Vegue­ria Penedès, un àmbit que no es pre­veu dins la futura remo­de­lació de la divisió ter­ri­to­rial de Cata­lu­nya. La Marta no suporta ni els cata­lans ni les rei­vin­di­ca­ci­ons iden­titàries, per la qual cosa viatja de mala gana i amb la intenció de tor­nar de seguida cap a Madrid. La seva arri­bada, però, coin­ci­deix amb la mort vio­lenta de l'home que havia de donar-li la infor­mació. Sense pre­ten­dre-ho, s'endin­sarà en una inves­ti­gació que la por­tarà a des­co­brir que la pre­ser­vació del Penedès es remunta molts segles enrere, en un entra­mat d'asso­ci­a­ci­ons secre­tes ini­ci­a­des per un per­so­natge sin­gu­lar ano­me­nat Mir Geri­bert al segle XI, que uneix els prin­ci­pals cas­tells i parat­ges de la comarca. Aquesta és la sinopsi de la pri­mera novel·la que publica el peri­o­dista de Sant Martí Sar­roca Ramon Grau, i que avui arriba a les lli­bre­ries de tot Cata­lu­nya edi­tat per Mina Edi­to­rial, un dels segells del grup Edi­ci­ons 62. La novel·la de l'autor novell té el suport del Con­sell Comar­cal de l'Alt Penedès, l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Pene­de­s­encs, el Con­sorci de Pro­moció Turística de l'Alt Penedès, la Pla­ta­forma per una Vegue­ria Pròpia i el segell Eno­tu­risme Penedès.

El suport de tots aquests ens es deu per un cos­tat al fet que la novel·la d'intriga es loca­litza a 12 punts des­ta­cats del Penedès –a més de fer referència a altres indrets de la geo­gra­fia pene­de­s­enca–, i per un altre al fet que l'autor és un dels impul­sors del mític serial Nis­saga de Poder que va aju­dar a fer visi­ble, encara que en la ficció tele­vi­siva, la vida al vol­tant del raïm del Penedès.

L'autor és prou cone­gut entre les ins­ti­tu­ci­ons i el món del vi. Va for­mar part de l'equip d'onze per­so­nes que va fer els guions del serial i va ser l'encar­re­gat de revi­sar tota la pro­ducció i evi­tar que els bar­ce­lo­nins aca­bes­sin dibui­xant un idíl·lic i irreal Penedès amb pàmpols tot l'any. Per si no fos poc, els anys de tre­ball a TV3 li van ser­vir per aca­bar de con­cre­tar un dels pro­jec­tes, lla­vors, més ago­sa­rats: escriure i diri­gir el seu pri­mer llarg­me­tratge. Ho va fer el 1997. Es va titu­lar Bomba de Relo­jería i va tenir la impli­cació de Lorenzo Quinn, Sílvia Tor­tosa, Eva San­to­la­ria i Jun­cal Ribero. Des de fa uns anys, Grau ha apar­cat els pro­jec­tes audi­o­vi­su­als per dedi­car-se a l'Ajun­ta­ment del seu poble, del qual és el cap de premsa, i començar la pro­ducció del lli­bre. Aquesta set­mana com­pa­gina la seva feina diària amb l'orga­nit­zació de les pre­sen­ta­ci­ons del lli­bre als dotze muni­ci­pis on la Marta Alonso segueix la pista de la intriga. De moment, el pri­mer tast de pre­sen­tació de la novel·la es farà al Con­sell Comar­cal de l'Alt Penedès. Serà dilluns a les set de la tarda. Per als des­pis­tats Grau explica que la seva novel·la no té res a veure amb l'argu­ment de Nis­saga de Poder. La seva és una història de poder, això sí, però amb vegue­ria inclosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia