ciència
Els gitanos ibèrics tenen diferències genètiques respecte als de la resta d’Europa
Així ho conclou un estudi de l’IBE (CSIC-UPF) coincidint amb la commemoraciódel 600è aniversari de l’arribada del poble gitano a la Península
La causa és la major barreja amb d’altres individus no romanís, malgrat l’origen comú
Es confirma l’origen indi dels romanís i se’n descarta l’origen jueu i el nord-africà
Els gitanos de la península Ibèrica tenen diferències genètiques respecte als de la resta d’Europa, tot i el seu origen comú. És el principal resultat d’un estudi liderat des de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) fet amb 110 gitanos ibèrics voluntaris i una trentena més de la resta d’Europa. El treball mostra l’anàlisi genòmica més completa fins ara del poble romaní. L’estudi ha estat liderat per David Comas amb Giacomo Francesco Ena com a primer autor, ambdós adscrits al Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la Universitat Pompeu Fabra i a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE CSIC-UPF) i publicat a Human Genetics.
Els gitanos ibèrics, en comparació amb els romanís de la resta d’Europa, mostren una major proporció genòmica del sud-oest d’Europa –on resideixen–, i una menor proporció del sud-est europeu i del sud d’Àsia –d’on provenen–. Això demostra que s’han barrejat més amb no romanís a la Península que la resta de gitanos europeus amb poblacions d’Europa. “Aquestes diferències poden estar relacionades amb tradicions culturals i imposicions legislatives que han afectat diferencialment els grups gitanos”, assenyala David Comas.
D’altra banda, l’anàlisi genòmica mostra que els romanís d’una mateixa regió geogràfica de la península Ibèrica s’aparellen més entre ells que amb romanís d’altres regions, situació que no es dona entre no romanís de la Península.“Es tracta d’una comunitat endogàmica, però no tancada”.
Els investigadors han descrit un increment recent del mestissatge que estudis previs no havien detectat. Aquest increment va començar fa unes cinc generacions en el cas dels romanís ibèrics i fa unes deu entre els de la resta d’Europa. En qualsevol cas, l’anàlisi genòmica suggereix que les migracions i el mestissatge van ser continus durant els segles XVIII i XIX a tot Europa, i majors del que inicialment pensàvem: “Es tracta d’una comunitat endogàmica, però no tancada”, matisa Comas.
Es confirma que el poble romaní té orígen a l’Índia
La recerca genètica és un dels mètodes més recents per conèixer la història romaní i se suma als estudis lingüístics i als registres històrics. L’anàlisi desenvolupada a la UPF mostra que el genoma de tots els grups romanís europeus presenta dos terços d’ancestres de l’oest d’Euràsia i un terç del sud d’Àsia, la qual cosa coincideix amb estudis previs que en situen l’origen romaní al subcontinent indi.
Aquest fet, juntament amb l’absència de variants genètiques d’ascendència jueva i del nord d’Àfrica en la població romaní europea descarta la hipòtesi d’un origen jueu o una influència genètica del nord d’Àfrica. “La diàspora dels gitanos és resultat d’una única onada migratòria que va anar des de l’Índia fins als Balcans, on van arribar fa 1000 anys, i posteriorment dels Balcans cap a la resta d’Europa i la península Ibèrica, on els trobem des de fa més de 600 anys”, esclareix Comas.
2025: 600 anys de l’arribada del poble gitano a la península Ibèrica
Actualment, no hi ha censos gaire precisos sobre el nombre de gitanos a Europa, però s’estima que són entre 10 i 15 milions de persones. Una de les poblacions més nombrosa la trobem a la península Ibèrica, amb un milió d’individus, on reben el nom de calés. Els primers registres documentals de la seva presència es troben a Saragossa, el 1425. Per aquest motiu, enguany es commemora el 600è aniversari del poble gitano a la península Ibèrica. No obstant això, amb aquest estudi genètic s’ha comprovat que la seva arribada a la Península va ser lleugerament anterior, fa uns 625 o 650 anys.
Els gitanos van viatjar des de l’Índia a través d’Orient Mitjà fins a arribar als Balcans fa menys de mil anys. Allà va començar una història de persecució i esclavatge en diversos països europeus que va culminar amb el genocidi nazi. Fa uns 600 anys, van arribar a la península Ibèrica, en un moment convuls en què convivien cristians, jueus i musulmans. Tanmateix, les dades genètiques no evidencien una influència genètica de jueus i nord-africans en els grups gitanos actuals. Malgrat que la benvinguda inicial dels gitanos a la Península va ser acollidora, ràpidament se’ls va obligar a assentar-se en territoris concrets i se’ls va limitar la llibertat. El 1749, durant la “Gran Batuda”, milers de romanís van ser arrestats i empresonats. Tot i ser ciutadans de ple dret, malauradament el poble romaní encara pateix desigualtats socioeconòmiques en comparació amb la resta de la població.